Revista de Sencelles

La paraula “Reviscolada” ve del verb “Reviscolar”, la qual el Diccionari Català-Valencià-Balear la defineix com fer reviure, recobrar les forces o l’energia perduda. Per despertar la cultura popular al nostre poble, el passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc la XXIII Edició dels Premis Capoll Llarg.

La diada va començar a la Plaça de Can Bril, on es van concentrar les diverses colles de gegants i xeremiers convidades. A l’acte hi varen assistir les figures festives de la Sala de Palma (Tomeu, Margalida, Pau, Jordi i Met), els de Lloret (Loreto i Domingo), Santa Margalida (Santa Catalina Tomàs i els dimonis l’amo en Biel, en Porxet i en Cordat), Muro (Joan i Toni) i, com no podia ser d’altre manera, els gegants de Sencelles i Biniali (Sor Francinaina Cirer, Mustaca, Tamborino i Sant Cristòfol), els amfitrions.

I així ascendesc a la regió de les serralades de gel i m’hi perd per a sempre.
F. Kafka

Un momentet. La cap d’estudis acaba una cosa i estarà amb tu tot d’una. Espera al passadís, ok?

Quan ajusta la porta, fa clec i queda tancat defora. Fa fred, fa sol i fa estrany.

N’Ot du el mòbil estret a la mà. El guarda a la butxaca. No li ha fuit, no el pot usar, i s’hi aferra com un nàufrag.

Què ha estat, Ot? Una altra vegada n’Ot. Ahir vaig comunicar-los que se n’anaven a casa tres dies. Pobre al·lot, s’hauria de saber defensar d’aquells caps de fava. Telefonaré als teus pares per això de la sanció... Ell els segueix el joc, el vacil·len, i hi, hi!, ha, ha!, és clar, es pica... Dius que a primera hora te l’han liada, Ot…?

N’Ot és capaç de sentir alhora el que diuen i pensen les persones. Són dues veus superposades, talment un doblatge nefast. No sap com. N’ha après. I desconfia de tothom.