Vos lluen covos de roses

vos lluen roses ses mans

vos lluu sa vostra cara

un silenci vius molt tard.

Vos lluen covos de roses

vos lluen ses vostres mans

i sa vostra gràcia s'infla

com es raïms a ses vinyes.

Qualque de matinada, en trencar s'auba

serem dia, serem cant:

llavors ja neix Mallorca

vos teixerà corda gruixada de verd blau

i aquesta aigo que cantussa

que corr per sa vostra vall,

és sa nostra llengo hermosa

que quan surt ja mos glosarà.

Estel de sa nostra aurora.

Vos tornin lliris ses mans.

Martí Cirer de can Garrit