Un nombre ben considerable de famílies del nostre poble, quasi dues-centes, recordaran aquestes festes de Nadal, just ara celebrades, perquè amb elles hem recuperat aquí el bon costum de la Visita Domiciliària de les capelletes de la Sagrada Família. Adesiara ens anaven arribant notícies d’altres pobles de Mallorca que encara les conserven i també gent sencellera que demostrava interès per tornar-la a rebre a les seves cases.
 |
Creada, a finals d’estiu, una junta de zeladores que marcaria les pautes per posar-ho tot en marxa i que després vetllaria pel bon funcionament de cada un dels itineraris de cada capelleta, a principis del mes de novembre es va començar una campanya per apuntar la gent que volia associar-se. Es repartiren 450 sobres amb una lletra de convit i la inscripció per emplenar. L’èxit assolit fou possible gràcies a l’ajuda d’un bon nombre de encarregades, una o dues per cada carrer, que facilitaren prou la recollida d’inscripcions. Els resultats foren insospitats per nosaltres. Hem de dir que les diverses capelletes itineràries, ara visitaran la pràctica totalitat de Sencelles. Fins i tot aquells carrers més petits, (Caritat, Pau, General, etc.) on els seus vesins també han emplenat algunes subscripcions. Cal recalcar que la gran majoria de famílies que han respost son joves, amb pares que tenen fills menuts, adolescents o en edat juvenil. Davant tot això hem de reconèixer que la retirada de les capelletes, ara fa uns deu anys, era quelcom injustificada. Amb aquestes paraules volem agrair ben sincerament l’ajut prestat per les encarregades de cada carrer durant la campanya de inscripcions: Maria Salas Oliver (Coranta), Nani Cerdà Ramis (Garau), Margalida Salas Bennassar (Peret), Magdalena Llabrés Llabrés (Sastre), Jerònia Campaner Fiol (Conet), Catalina Ramis Oliver (Coques), Antònia Ferragut Bibiloni (Peredinca), Margalida Llabrés Llabrés (Sastre), Maria Ferriol Martorell (Carboner), Antònia Ramon Oliver (Son Pelea), etc.
Entorn de la festa de la Puríssima es començaren a plantejar els diversos itineraris, un per cada una de les set capelletes existents. Mentre tant algunes zeladores treballaven ben de valent en la restauració de les capelletes, en les que ja hi havia mostres evidents del pas dels temps i requerien una intervenció.
La diada elegida per la festa de la restauració no podia esser més escaient, la de la solemnitat de la Sagrada Família que sempre s’escau en el diumenge de l’octava de Nadal, per tant aquest any dia 28 de desembre. Dins la setmana anterior va sortir al carrer el primer butlletí de l’Associació de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Família, que inclou una lletra de benvinguda a totes les famílies inscrites, unes senzilles indicacions per el bon funcionament de les pròpies visites i una convidada a la festa, amb la corresponent felicitació nadalenca.
 |
Sense voler desmarcar-nos més de l’objectiu del nostre article, que no era pas el de redactar un cronicó del succeït fins ara, entrem ja en la història de les nostres capelletes per tots aquells que els pugui interessar.
Les capelletes de visita domiciliària troben els seus orígens cap als finals de l’Edat Mitjana quan era molt habitual que els santuaris d’arreu disposaven de la figura d’un donat amb ofici de regir i servir aquells llocs de peregrinació, així com també recollir almoines i exvots que eren destinats al culte de la capella. Aquells donats, sovint homes seglars o ermitans, eren ben freqüents als santuaris més populars de Mallorca, com Santa Maria de Lluc, Santa Llúcia de Mancor, Santa Magdalena d’Inca, Santa Margalida de Crestatx, Santa Maria de Lloseta, Santa Maria de Costitx, etc. Cada vegada que sortien a fer les captes, ho feien amb una capelleta del sant o de l’advocació de la Mare de Déu que tenien per titular penjada pel coll, que a molts de llocs encara han estat a temps a conservar. I així voltaven per viles, parròquies, alqueries, rafals i possessions a recollir almoines en espècia o en doblers, i el donat els ho agraïa obsequiant als benefactors amb concessions de perdons, estampes i goigs de la Mare de Déu. Aquestes captes, que es practicaven ja sigui de manera fitxa o temporal, esdevenien una notable font d’ingressos per el santuari i també una manera de propagar la devoció a la Madona.
 |
La devoció a la Sagrada Família de Nazaret és relativament moderna, els seus orígens es remunten al segle XIX. El Papa Lleó XIII va promoure moltíssim aquest culte, en un temps en que les forces secularitzades constituïen una clara amenaça per la forma estructural de la família cristiana de llavors, proposant a la Sagrada Família com a model a seguir, com a font d’inspiració i d’ajuda. Aquest pontífex romà l’any 1893 va instituir la seva festa a tota l’Església Catòlica, a celebrant-se el diumenge inclòs dins la vuitada de l’Epifania del Senyor. Així es figurava la partida de la Família de Nazaret cap a Egipte i la visita que feren a la casa dels seus parents Santa Elisabet i Joan el Baptista. A partir del calendari promulgat l’any 1969, després del Concili Vaticà II, la festa va passar al diumenge posterior a la solemnitat de Nadal, que és així com la celebram actualment.
L’origen de les capelletes dedicades a la Sagrada Família el trobam concretament en l’obra d’un sant català, Sant Josep Manyanet (1833-1901). Aquest fou un apostòlic devot de la Santa Família. Nat a Tremp (Lleida) enmig d’una família prou nombrosa i profundament cristiana, s’ordenà de sacerdot l’any 1859 a la Seu d’Urgell. Allí s’hi va incardinar i després de comprovar les mancances existents en l’educació i les necessitats bàsiques de molts d’infants va impulsar la fundació de la Congregació religiosa dels Fills de la Sagrada Família, l’any 1874, i després la de les Missioneres Filles de la Sagrada Família. Llavors fou traslladat a Barcelona, a la Parròquia de San Andreu de Palomar on va seguir la seva ingent labor, organitzant escoles, tallers i altres centres destinats als veïns d’aquell barri de la Ciutat Comtal, la majoria gent humil, obrera i falta de recursos. L’exemple de totes les seves obres va esser sempre la Santa Família de Natzaret. De Sant Josep Manyanet cal esmentar la seva acció inspiradora del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona, projectat pel genial arquitecte Antoni Gaudí, monument de reconeixement mundial que ha esdevingut, tot i que encara inacabat, símbol per Barcelona i per Catalunya sencera. L’any 1899 va fundar la revista “La Sagrada Familia”, òrgan que l’hi fou de gran utilitat per propagar aquesta devoció. Morí dos anys després i ben aviat la seva fama de santedat va dur a la introducció de la seva causa de canonització, que va culminar l’any 2004 amb la inscripció del seu nom en el catàleg dels sants.
Els germans de la Congregació del Pare Manyanet foren els promotors i impulsors de l’existència de les capelletes de la Sagrada Família a Catalunya, tot i que sembla que ells la recolliren d’una idea ja existent a Bilbao. L’any 1907 ells la instauraren en la manera que ha arribat als nostres dies. Aquesta iniciativa compartia objectius amb l’Associació de la Sagrada Família que havia fundat l’any 1892 Lleó XIII, procurant l’honor, la imitació i el culte familiar a la Santa Família de Nazaret. Dins aquest context el Papa exhortava sobre la conveniència de que a totes les llars cristianes i hagués un quadre d’aquesta devoció davant el qual s’hi reunís per pregar la comunitat familiar. Així els congregants van promoure la visita mensual de les capelletes on hi eren ben col·locades les figures de Jesús, Maria i Josep, per aquelles llars que tal vegada no es podien permetre adquirir el quadre recomanat. La pràctica que per naturalesa era casolana i entranyable, es feu de tanta acceptació que ben aviat s’estengué per tots els territoris del Principat, inscrivint-se gent de qualsevol estatus socials, dels més acomodats fins als més humils, i posant-se en circulació varis centenars de capelletes.
A Mallorca hi arribaren només un parell d’anys després i vegem de quina manera. A principis del segle XX l’Orde dels Teatins o Clergues Regulars, fundats per Sant Gaietà, per falta de vocacions havien quedats reduïts a la mínima expressió. Davant aquesta situació el Papa Sant Pius X va encomanar al Cardenal Vives i Tudó, caputxí català, Prefecte de la Congregació de Religiosos que salvés l’Orde, car era la primera de clergues regulars, fundada l’any 1524. El Cardenal que devia conèixer els membres de la Congregació de la Sagrada Família, que a les hores encara eren en nombre reduït, feu que aquest s’incorporessin a l’Orde. L’any 1910 feren el mateix un grup de 43 frares mallorquins anomenats Ligorins, que havien estat fundats l’any 1866 a Felanitx, i que, també, es dedicaven a l’ensenyança. D’aquesta manera quedava salvada l’orde teatina. Tot i que poc després els germans catalans tornaren a adquirir independència dels teatins, els de Mallorca ja eren inculcats en la devoció a la Sagrada Família i n’esdevingueren els puntals promotors per tota l’illa.
 |
Escrivia l’any 1916 un teatí: “En 1910, la voluntad de Pio X llamó a nuestra humilde Congregación a participar de la herencia de la familia teatina y poco antes, en Diciembre de 1909, había encargado el mismo Pontífice a los Clérigos Regulares, ser asiduos promotores y perpetuos Celadores del culto a la Sagrada Familia. Consecuentes los nuevos Teatinos de Mallorca con los encargos pontificios, trabajaron con entusiasmo en la introducción en esta isla, de la piadosa devoción de la Visita Domiciliaria de la Sagrada Familia; … y con la ayuda del Cielo y la piedad de los Celadores y Celadoras se ha logrado en menos de dos años extender la Visita Domiciliaria a todos los pueblos de la Isla…”
I en un altre lloc llegim: “Ha tenido en toda Mallorca tanta aceptación, que no hay familia que no la salude con entusiasmo ni pueblo que no le dispense favorable acogida. A pesar del poco tiempo transcurrido desde que se dio a conocer tan bella institución no queda ya pueblo en toda la isla que no le haya abierto los brazos y la cuente como una de sus más favorecidas devociones. Y decimos que no queda ya pueblo alguno donde no se haya establecido porque son muy reducidos en número los que no la tengan todavía y aun de varios de estos pocos sabemos que se disponen para ofrecerle honrosa hospitalidad.
Efectivament en no més dos anys a tot Mallorca s’arribaren a instaurar 521 cors amb les seves corresponents capelletes, repartits per 84 poblacions. I per medi d’aquest corrent va arribar també a Sencelles. La primera llavor d’aquella esponerosa florida fou sembrada a Manacor, concretament en el convent d’unes monges, aleshores existents en aquella ciutat, titulades de la Santa Família. I d’allà a Felanitx, Capdepera, Alcudia, Palma, Pollença, Santanyí, Sa Pobla, etc. A Sencelles arribaren l’any 1912, és a dir ara fa 102 anys i alguns mesos. Incansables propagadors de la devoció foren els pares Bartomeu Bordoy de Felanitx i Miquel Serra de Valldemossa, els quals, amb aquest propòsit, es trobaven en continu recorregut per les viles i llogarets de Mallorca. A Sencelles hi tingueren molt bona acollida gràcies al zel apostòlic del qui aleshores era ecònom de la nostra Parròquia Mossèn Jaume Martorell, el qual tot d’una fou nomenat Zelador General. D’un principi es van assignar per el nostre terme deu capelletes repartides de la següent manera: cinc a la Vila, dues a Biniali, una a Ruberts, una a Jornets i una a Cas Canar. Vint anys després les cinc de Sencelles passaren a ser vuit i actualment son set. Els cinc primers cors tenien per titulars a Sant Pere, Santa Àgueda, la Mare de Déu del Carme, la Mare de Déu de Lourdes i Sant Lluis Gonzaga, i n’eren zeladores Margalida Llabrés Campaner, Magdalena Bennazar Rosselló, Antònia Maria Vich Oliver, Francisca Provenzal Cànaves i Maria Oliver Bibiloni.
Ara amb la restauració hem recuperat aquelles titularitats originals, afegint-hi la de Sant Josep i la dels avis del Bon Jesús, Sant Joaquim i Santa Aina.
Jordi Llabrés i Sans.