Del món fins a Sencelles

Julia va néixer l'any 1977 a Ecuador a la Província de Manabí, devora la costa, i viu a Sencelles des de principis de l'any 2003.

La Província de Manabí és molt diferent a les Illes Balears. Hi ha dos climes: el clima subtropical sec i el clima tropical humit. A causa d'això i que la terra és molt fèrtil, hi ha molta agricultura (cotó, blat de moro, arròs, cacau, plàtan i principalment cafè). Ademés de la pesca, hi ha ramaderia per a la producció de bestiar boví i porcí. És un lloc de molt de turisme atret per les platges infinites, boscos i selves.

Ens podries explicar cóm vas arribar a Sencelles?
El meu marit va venir primer, estava treballant a Son Servera i després jo amb el nen que en aquell moment només tenia 8 mesos. Vam estar a la casa de en Ventura a Son Sales.

Què va fer que vos mudàssiu a Mallorca?
Bé, el meu marit té un cosí que treballava per en Ventura a Son Servera, fou ell qui va fer venir el meu marit. Després jo em vaig incorporar directament al poble de Sencelles.

Com vas trobar la benvinguda al teu nou poble?
Molt bé, perfecte. La gent va ser molt amable amb mi. Vaig arribar amb el meu fill de molt petit, i després la meva filla va néixer aquí. Amb els nens tot bé, tranquil.

Què trobes de Sencelles?
Tot està bé, m'agrada tot. Veig que la meva família està bé llavors jo també ho estic.
Una vegada, fa molts anys, el meu marit i jo vam haver de marxar a Palma per a papers i havíem organitzat que els fills dinassen a casa d'una amiga. Arribada l'hora, els nens no ho van entendre i què van fer? Van anar a l'Ajuntament, i des d'allà ens van trucar per dir-nos que no ens preocupem, els fills eren allà! A Palma no passa això, estic segura.

Primer, ens podries contar un poquet de tu ?

Vaig néixer l’any 1982 a Sebt Beni Gorfet, Larache, al nord del Marroc. Als 7 anys, els meus pares em van dur aqui a Mallorca, vivíem a Ciutat, a Santa Catalina. Som el més jove de la família i tenc quatre germanes.

Vaig estudiar a una escola de monges, llavors vaig tornar un parell d’anys al Marroc abans de retornar a Mallorca. Finalment als 18 anys m’en vaig anar de casa per independitzar-me.

He donat moltes voltes per l’illa abans d’arribar a Sencelles l’any 2008. Sempre he tengut contacte amb els mallorquins i naturalment també amb la gent de fora. Majoritàriament per raons de feina, a part de viure a Ciutat, he viscut a diversos pobles.

Actualment em dedic a l'agricultura ecològica i esper obrir aviat una granja de cria de gallines, “gallines felices” per fer ous.

Diuen que ets bastant manyós

És cert que m’agrada fer manualitats. Recentment he re-fet les dues barres al Molico, són de fusta i també unes làmpades teixides amb corda.

Que et va dur a Sencelles ?

Em vaig instal·lar aquí per mor de la gent, la gent jove, i pel poble que és. Quan un ve des de fora no és sempre fàcil. M’hi he quedat per que la gent jove m’ha acollit, m’han acceptat tal com som.

Katharina (també la coneixem per Susane, o "Suka", que és una combinació d’ambdós) va néixer a Colònia l’any 1968 i viu a Mallorca des de l’any 1999. Es va traslladar a Sencelles fa vuit anys, després de viure anteriorment a Ciutat i a Ses Alqueries.

Per què vares triar Sencelles?
Bé, ja coneixia la zona de quan vivia a prop de Biniali, era on es troba el Playground de na Sheela Gathright. Va ser allà on vaig llogar un estudi durant un temps, en realitat eren els sestadors i part de la casa per viure i treballar-hi. Buscava un estudi a Sencelles i no en podia trobar, però després sí que vaig trobar una casa per viure-hi.

Com vas trobar la benvinguda al teu nou poble? La gent t’ajudava en aquell moment?
Sí, la gent era simpàtica. Sempre han estat molt simpàtics i amables.

Quina és la teva impressió de Sencelles?
És un poble autèntic, clarament no és un poble turístic. Darrerament es desenvolupa i pareix que l'escena més jove ha arrencat. És la meva impressió que principalment aquí solien viure gent més gran, però ara sembla que hi ha més gent de 30 a 50 anys, per exemple. Passen coses aquí, hi ha activitats, etc.

Na Karin és alemana, és a Mallorca des de l'any 1986 i viu a Sencelles des de l'any 1996. Va néixer aprop de Düsseldorf. Feia feina a l'aeroport de Düsseldorf i fa quatre anys es dedica a la seva tenda d'herbolària i tractaments alternatius a Sencelles.

- En quin moment vares decidir agafar un avió per canviar el teu destí?

Treballant a l'aeroport en Alemanya, veia a diari els vols partint a tot arreu i això em va impulsar agafar un vol a Canàries on vaig conèixer el pare de les meves filles, era mallorquí. Desprès una breva estància de tres mesos a Canàries, varem viure un any a Alemanya, llavors a Barcelona, després varem viure vuit anys a Campanet i finalment varem arribar a Sencelles.

Abans de treballar a l'aeroport em vaig formar a la Clínica Universitària de Düsseldorf com a infermera per nins. Quan arribava a Sencelles, i desprès de moltes voltes, em vaig tornar a trobar amb sa medicina però aquesta vegada l'alternativa; massatges, reiki (de fet, som mestre), polaritat, medicina quàntica. Faig tot per vocació.

Fa uns quants anys que vaig obrir una tenda d'herbolària a Sencelles. La gent es sorprèn de la varietat de productes disponibles que en gran part són ecològics : tès i infusions, espècies, aliments, oligoelements, olis, sucs, xampús, etc.

- Quina és la teva teràpia favorita?

M'agrada donar massatges, però la meva teràpia favorita és la sanació per medicina energètica, per que em dona millors resultats.

Lore Bendgens va néixer a Alemanya en 1940 i viu a Sencelles des de fa 14 anys. Ha tengut una vida molt interessant que més que en una entrevista, la podria relatar en un llibre.

En primer lloc, podries contar-nos una mica sobre tu?

El meu pare era de Rússia i la meva mare de les muntanyes de Harz a Alemanya. Vivíem a Cuxhaven a 130 Km d’Hamburg, que és on el riu Elba flueix cap al mar del Nord. Va ser un refugi per als vaixells per tant amb gran risc de bombardejos, així que vam haver de fugir a casa de la meva padrina a les muntanyes. El 1946, després de finalitzar la Segona Guerra Mundial vam tornar a Cuxhaven.

No puc dir que he gaudit d’una infància agradable. Vaig haver de ser responsable des de molt jove, perquè als sis anys ja havia de tenir cura de la meva mare que havia sofert lesions greus per culpa d’una bomba durant aquella guerra. Va estar ajaguda a l’hospital durant dos anys i com que no hi havia ningú que em pogués atendre, també hi vaig viure tot aquest temps. Era el meu treball ser el ‘sol’ per a tothom

Sembla que aquest paper t’ha quedat aferrat, ja que ets un “sol”!

La meva mare era una excel·lent esquiadora i també sabia pilotar avions planejadors. Era molt valenta i exigent. Era difícil tenir una mare així, perquè era de moral massa estricta.

El 1948, ella es va tornar a casar amb una persona horrible, i és per això que vaig escapar d’ells quan tenia només 12 anys. Ja sabia que jo m’hauria de cuidar de jo mateixa, perquè ningú es cuidava de mi i a més era filla única.

Vares ser molt valenta per fugir tan jove.

El primer pas per allunyar-me de la ciutat on vaig néixer va ser traslladar-me a Hamburg, on als anys 50 hi vaig treballar durant un temps. Vaig aprendre a fer de decoradora a una botiga de moda, una decoradora d’aparadors. La meva cap va ser molt famosa, sempre tenia visitants coneguts un rere l’altre: com en Gustav Gründgens (director de teatre), n’Antje Weissberger (actriu), sobretot famosos del món del cinema i el teatre. Així que molt aviat em vaig acostumar a tenir contacte amb persones VIP, i em va agradar moltíssim aquest ambient.

Quan vaig marxar d’Hamburg, em vaig traslladar a Londres, ja que havia sentit que allà no necessitava registrar-me per residir-hi. En aquella època era important per a mi, perquè la meva mare m’estava cercant i no volia que ella sabés on vivia.

Na Christine és francesa, va neixer al norest de França, aprop de Nancy. Fa casi de 30 anys que viu a Sencelles, junt amb Patrice, el seu company. Viuen en un casal mallorquin molt interessant al carrer Sor Francinaina, envoltats de bells mobles antics de Mallorca que ells mateixos han restaurat.

- En quin moment vares decidir fer el viatge per canviar el teu destí?

A França vaig treballar a la Seguretat Social. Vaig venir aquí gràcies al meu company. Vaig arribar per primera vegada el 1976 durant tres dies amb un viatge corporatiu, i vaig conèixer Mallorca en aquell moment. Primer varem viure a Eivissa 2 anys i a Menorque 2 anys, després vam arribar a Ciutat el 1987. Una vegada a Ciutat, varem obrir una Boutique d'Antiguitats a Sa Costa de la Pols.

- Perquè vares triar Sencelles?

El 1989 vam anar a Sencelles a recollir mobles, vam descobrir que era un poble preciós i tranquil, així que vam decidir buscar-hi una casa per viure. Es pot dir que vam venir per casualitat. Preferim el camp, el poble, perquè viure a Ciutat era insuportable. Però, el més important era que hi havia una escola per a la nostra filla, que tenia 8 anys.