Julia va néixer l'any 1977 a Ecuador a la Província de Manabí, devora la costa, i viu a Sencelles des de principis de l'any 2003.

La Província de Manabí és molt diferent a les Illes Balears. Hi ha dos climes: el clima subtropical sec i el clima tropical humit. A causa d'això i que la terra és molt fèrtil, hi ha molta agricultura (cotó, blat de moro, arròs, cacau, plàtan i principalment cafè). Ademés de la pesca, hi ha ramaderia per a la producció de bestiar boví i porcí. És un lloc de molt de turisme atret per les platges infinites, boscos i selves.

Ens podries explicar cóm vas arribar a Sencelles?
El meu marit va venir primer, estava treballant a Son Servera i després jo amb el nen que en aquell moment només tenia 8 mesos. Vam estar a la casa de en Ventura a Son Sales.

Què va fer que vos mudàssiu a Mallorca?
Bé, el meu marit té un cosí que treballava per en Ventura a Son Servera, fou ell qui va fer venir el meu marit. Després jo em vaig incorporar directament al poble de Sencelles.

Com vas trobar la benvinguda al teu nou poble?
Molt bé, perfecte. La gent va ser molt amable amb mi. Vaig arribar amb el meu fill de molt petit, i després la meva filla va néixer aquí. Amb els nens tot bé, tranquil.

Què trobes de Sencelles?
Tot està bé, m'agrada tot. Veig que la meva família està bé llavors jo també ho estic.
Una vegada, fa molts anys, el meu marit i jo vam haver de marxar a Palma per a papers i havíem organitzat que els fills dinassen a casa d'una amiga. Arribada l'hora, els nens no ho van entendre i què van fer? Van anar a l'Ajuntament, i des d'allà ens van trucar per dir-nos que no ens preocupem, els fills eren allà! A Palma no passa això, estic segura.

Quin lloc t’agrada més?
Potser, els dos pous o millor dit el Pou Major, l'església, la placeta de l'Obra.
Jo sóc feliç aquí. M’agrada tot, però crec que m'agradaria molt viure a foravila.

Trobes que hi ha res què es podria millorar?
Ara que els meus fills són adolescents (tenen 18 i 16 anys) veig que estaria bé posar més activitats per a joves. Per exemple, els pares han de deixar-los en un lloc o un altre per estudis o per diversió, i pels que no tenen cotxe, com ho fem? Trob que el Casal de Joves no fa gaire cosa.

T’has sumat a alguna associació del poble?
No, però estem pensant amb el meu marit fer una agrupació de llatins, per a tota la gent de l'Amèrica Llatina.
Quan va arribar a Sencelles, el meu marit era l'únic de l'Equador, però ara hi ha molts llatinoamericans, hi ha molt moviment. Per fer l'agrupació, hem d'anar al Consolat i a Palma, i estem mirant de fer els passos, trigarà el seu temps.
Parlant amb una amiga, hem dit que volem animar-los a participar i integrar-se. Fins i tot fer una carrossa en la festa de Santa Àgueda per a l'any que ve. A nosaltres, ens agrada molt el moviment, la rumba, etc.

No vas tenir cap problema per integrar-te al poble?
No, jo sempre m'he integrat al poble, i quan he volgut una informació me l'han donada.
Trobo que tot és tranquil, hi ha calma al poble, no és com a Palma, per exemple.
Hi ha llocs bonics per visitar, l'església, el talaiot, el convent, les coves, i més. Quan tinc temps vaig caminant, de vegades al Pou Major que m'agrada molt.

Com has assimilat la cuina de Mallorca? Cuines plats d'aquí o segueixes amb els plats tradicionals de la teva terra?
Jo sempre cuino plats d'aquí i de allà, perquè el meu marit menja el d’allà, el menjar mallorquí gairebé no li agrada. I els nens mengen plats d'aquí. Si faig cert dinar de la meva terra, he de fer una altra cosa per als nens.

És molt diferent?
Sí, tots els dies nosaltres mengem arròs, i els nens no. Mengem molt d’arròs, blat de moro, plàtan mascle, acompanyant-ho de carn o peix. En lloc de posar el pa, com feis aquí, nosaltres mengem arròs. A l'hivern, mengem molt de potatge i menjar fort.

Diries que hi ha grans diferències culturals entre el teu país d'origen i aquí?
Si, lo del meu país m'agrada per a mi perquè sóc d'allà, però per a la cultura i tota la resta, no ho vull per als meus fills. Aquí un es sent tranquil perquè sap on són els seus fills, amb qui són, què fan, mentres que allà, no. Allà, si els deix sortir al carrer, em diran que van a tal lloc però jo sé que no és cert. Aquí no, per aquest costat estem tranquils, tothom es coneix.

I amb les tradicions d'aquí, què trobes?
Quan els nens eren petits, m’integrava molt en les coses de l'escola i la guardería, però ara que són més grans, per falta de temps no ho faig. Abans, anava d'un costat a un altre, però ara no, he oblidat tot.
Per descomptat anem a les festes del poble, ens agrada també les torrades a on portem carn i participam de la festa.

I amb l'idioma, com el portes? Contrariement a la majoría dels entrevistats, ets la primera que xerra mallorquí. Veig que has posat molt d'interès per entendre-ho i també t'esforces per xerrar-ho.
He treballat en moltes cases i demano sempre que em parlin en mallorquí, només així puc aprendre. M'agrada aprendre-lo. Quan anem a reunions d'Equatorians, algunes amigues em pregunten per què ho faig, que sóc equatoriana i tinc les meves tradicions, que el mallorquí només serveix per aquí. Els dic que mentre visqui aquí ho aprenc per entendre millor la gent.
A casa ho xerram, el meu marit li costa més, però ho intentam. Vam anar per Barcelona i vam poder parlar amb els catalans sense problemes.
Una vegada, un senyor em va dir "tu ets forastera i parles mallorquí" i li vaig dir, "clar que sí!
Ho entenc gairebé tot però el que em costa més és escriure-ho.
Ajudo a les meves amigues quan reben les notes de l'escola dels seus fills. Me les mostren i jo les hi puc explicar el que diu. No només em serveix per això sinó per integrar-me i entendre millor. Visc en un poble i no vull ser menys que els altres.

A què t'agrada dedicar el teu temps lliure, si en tens?
No tinc gairebé temps lliure [rialla], treball tots els dies excepte diumenge però entre la casa i la cuina i una cosa i una altra, se me'n va el diumenge, i així s’ha acabat la setmana!
M'encanta la cuina. Abans treballava amb una senyora a Ciutat que em va ensenyar la cuina mallorquina. Treballava en una finca d'agroturisme i cuinava els plats mallorquins per a ells.
M'encanta, és el meu món, puc estar hores infinites a la cuina.
També m'agrada molt ballar. A les festes d'estiu a la plaça, vaig estar ballant amb les amigues. Cada any ve un músic cubà i ens agrada molt ballar a la seva música. Ballar treu l'estrès.

Trobes a faltar res del teu país natal, Ecuador, que és tan diferent al Mediterrani?
Sí, tot; la família, els costums. La meva família la tinc tota allà, sóc l'única que viu fora.
Amb la quantitat d'anys que una porta aquí, l’enyorament és inevitable.
Enyor el clima, a Ecuador no fa tant fred com aquí ni tant de calor tampoc. Només tenim una estació que és com primavera tot l'any, i això no s'oblida per molt que jo visqui aquí.

Tornaràs a viure a la teva terra?
Hi va haver una època, fa un parell d'anys, on ens plantejàrem tornar però comentant-ho amb els nens, van dir que no perquè ells es senten més d’aquí! Anirem a Ecuador de visita i per passejar-nos, però no hi tornarem per viure. Aquí és ca nostra !

Jane Frances Sutcliffe