Revista de Sencelles

Un infant espia d'amagat el padrí com s’ensabona a l'aviada. Tot just va en calçons blancs. Si la Candelera plora, l’hivern és fora; i si riu... avui, el cel ha estat tot lo dia tapat. No ha fet cap gota. Fred, sí; un poc de vent, i peresa com de claror trista. El nin que es mira estranyat aquell ritual d'estalvi i precarietat al corral soc jo. I l’ancià, al capdavall, tan sols es fa la toaleta habitual a l'estil ancestral tot disposant, però, de bany complet a casa. És el cos del vellard el que realment m’incomoda i me meravella. Perquè és pàl·lid, ossut i decrèpit. I perquè va mig despullat.

En un altre moment, un adolescent, observat per un nin més petit –l’al·lot d’abans, també jo–, prova de fer anar una escopeta de balins i de fer diana en els pots de llauna que usa el padrí per rentar-se –cal no tudar aigua, i el que cap dins la ribella i en aquests pots, n’és la mesura a bastament–. Tots dos –el bergant més gran i el polissó que soc jo– estam ansiosos de fer anar l’arma, però acabam decebuts sempre de sentir aquella mena de pet colgat en accionar el gallet i comprovar que el balí s’ha perdut pel fons, per entre el fullatge dels tarongers. És per mor del canó del fusell, que sabem que és tort. Ens provam a veure qui dels dos té més bona punteria; tots dos tenim amics caçadors, nins o adolescents com nosaltres, que entre la innocència i la bestiesa, ens han contagiat aquesta febre per l’art del camuflatge, la caça i l’estratègia –fins allà on record, no ferírem mai cap gorrió.

Quina és la teva connexió amb Sencelles?

Hola a tots els lectors de la revista Sa Sella. Em dic Christian Lazos, som francès, nascut el 27 de novembre de 1976 i visc a París. Som senceller de cor i pels meus orígens perquè som besnét d'Antonio Corró Llabrés de Ca'n Xesquet, nascut a Sencelles el 1896. Es va mudar a París el 1919 i hi va romandre uns quinze anys, on va conèixer la meva besàvia. Van tenir una filla (la meva àvia materna). Després d'aquells anys fora del seu poble natal, va tornar a viure a Sencelles fins al final de la seva vida. 

Estic casat amb na Géraldine i tenim un fill de 10 anys anomenat Rafael. Vaig arribar a Mallorca per primera vegada quan tenia 8 mesos i no he faltat ni un sol any des de llavors. Quan som a Sencelles visc a la casa familiar situada davant de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, que ara acull la biblioteca municipal. En resum, fa gairebé 50 anys que venc de vacances a Sencelles cada any, i no penso canviar els meus hàbits!

Quin és el teu dia a dia en un lloc tan diferent com Sencelles?

Faig feina com a tècnic audiovisual en programes de televisió per a cadenes nacionals franceses. L'avantatge de viure a París és que tots els canals de televisió, tant públics com privats, són a la capital. No estic lligat a cap canal de televisió en particular perquè som autònom. Un dia puc estar treballant per les notícies de televisió, al següent cobrint curses de cavalls televisades, i un altre dia cobrint el sorteig d'Euromilions que es retransmet als països europeus participants... Mai faig el mateix, així que mai no m'avorreix, i no consider que el que faig sigui feina, sinó una passió. Em permet conèixer molta gent i veure coses a què normalment no tindria accés. És molt enriquidor.