L’honorable diputada sencellera, Antònia Vallès i Ramis, es va veure envoltada de polèmica a principis d’estiu com a conseqüència de la seva activitat parlamentària, o més ben dit, de la seva patent poca activitat parlamentària registrada.

Degut a l’actual crisi, els representants polítics a les institucions es veuen qüestionats pel poble que els ha elegit. La ciutadania, que ho està passant malament amb l’augment de preus, d’imposts, de l’atur, amb la baixada de prestacions socials, etc. i està observant amb lupa quina feina fan els polítics, quines són les seves despeses, com són els seus sous, quines les seves decisions que costen molt al ciutadà, etc.

Als mitjans de comunicació es va viure una polèmica quan el Parlament de les Illes Balears va fer balanç del primer any de l’actual legislatura. Durant aquest any, la diputada de Mallorca pel PP, Antònia Vallès de can Raspeta i de can Merris només ha parlat una única vegada en seu parlamentària. Tot això, malgrat que, segons les dades del propi Parlament, la diputada forma part de tres comissions: la d’Assumptes Institucionals Generals, la de Medi Ambient i Ordenació Territorial i la de Salut. A més també té dret evidentment a intervenir durant un Ple com a membre del grup parlamentari popular. Idò bé, durant el primer any d’aquesta vuitena legislatura només ha tengut UNA sola iniciativa parlamentària, que va ser una ingènua pregunta al conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori, Gabriel Company i Bauzà, amb sol·licitud de resposta oral davant el ple.

La pregunta, segons consta al Diari de Sessions del Ple de dia 27 de març de 2012, que ens ha costat a tots el sou d’un any d’una diputada (és a dir, 57.406 euros), fou la següent:

Segona pregunta, RGE núm. 1961/12, relativa a nous itineraris en el parc natural de la península de Llevant, que formula la diputada Sra. Antònia Vallés i Ramis del Grup Parlamentari Popular. Té la paraula la Sra. Diputada.

LA SRA. VALLÉS I RAMIS: Moltes gràcies, Sr. President. Senyores i senyors diputats, el parc natural de la península de Llevant està situat, principalment, en el municipi d’Artà, tot i que en formen part també zones dels pobles de Son Servera, Capdepera, Sant Llorenç i Santa Margalida. Fou declarat com a tal dia 9 de novembre de 2001 i consta d’una superfície de 1.600 hectàrees aproximadament. Amb una afluència de 30.000 visitants a l’any ofereix al públic una àrea recreativa, una zona d’acampada, tres refugis de muntanya i, fins fa poc, onze itineraris senyalitzats.

Ara ja són tretze els itineraris, gràcies a l’ampliació que s’ha duit a terme amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient i l’Obra Social de La Caixa. Aquests itineraris compten amb la possibilitat de visitar-los amb l’ajuda d’autoguies que contenen narracions explicatives de la zona i l’espai, disponibles en diferents idiomes, les quals es poden descarregar al mòbil o per Internet.

L’ampliació de les rutes ofereix als visitants noves possibilitats de fer turisme rural o de muntanya i visitar indrets fins aleshores inaccessibles al públic en general. També es pot accedir més fàcilment a platges verges integrades dins el parc, com són Cala Matzocs, Cala Font Celada i s’Arenalet d’Albarca.

Per tot això, demanam al conseller d’Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori de la implantació de nous itineraris en el parc natural de la península del Llevant.

Moltes gràcies.

Evidentment es nota clarament que es tracta d’una pregunta preparada per o per a persona que l’ha de respondre per produir lluïment propi. Fer lluir un conseller contestant una pregunta càndida al Parlament val 57.406 euros. Que pagam entre tots...

MMM

Eixos en què fa feina aquesta entitat: Llengua, Cultura i País.

Aquest any 2012 l’OCB farà 50 anys.

Com a Delegació a Sencelles existim des del 2007 i al llarg d’aquests cinc anys hem procurat seguir els objectius fixats en el primer moment en què varem voler que Sencelles s’unís a una Xarxa Territorial que s'estén per quasi tots els municipis de l’illa de Mallorca.

Per a nosaltres és primordial donar a conèixer la nostra cultura, les tradicions i per damunt de tot, la nostra llengua.

El fogueró de Sant Antoni és un dels més preuat actes, l’acompanya també la celebració de la Festa de l’Estendard.

La col·laboració juntament amb les altres entitats del poble i l’Ajuntament en dates importants per Sencelles com Santa Àgueda, Sa Fira, la Mare de Déu d’agost, ... donen peu a unió entre tot el Teixit Associatiu.

De fet l’objectiu de tots és mantenir viu i en alça el nostre poble, no fou que a algú mal intencionat volgués enterrar o adormissar el que s’ha aconseguit els darrers anys gràcies a gent que s’ha posat al davant de cada una de les Entitats.

La Delegació de l’OCB de Sencelles es mantindrà ferma contra els atacs a la nostra llengua.

Com sabeu darrerament, Llengua Amenaçada.

Ens manifestàrem ja el dissabte 24 de març d’aquest 2012 amb una concentració a la Plaça de la Vila per dir Sí a la Nostra Llengua. I ho diguérem fort perquè així ens poguessin sentir tots aquells que menyspreen un dret que ens pertoca que no és més que el dret a decidir.

També diguérem No a la crispació creada i que han aconseguit ajuntar a la crisi econòmica, la crisi cultural

De fet, ens trobam lluitant amb la dreta que governa actualment a la nostra comunitat i que és la dreta més rància que hi ha hagut a les Illes Balears en democràcia.

El diumenge 25 de març la plaça d’Espanya de Palma s’ompli de gom a gom de manifestants en defensa del català i contra les agressions lingüístiques del Govern Balear. Plena de gent des de mitja hora abans de les sis de la tarda, quan estava convocada la protesta.Vam ser 50.000 ! Per això, 50.000 GRÀCIES!

Dins de les activitats de les festes de la Mare de Déu d'agost es va celebrar el consurs de truc.

L'arribada de José Ramón Bauzá a la presidència del Govern ha significat la major retallada de drets lingüístics dels ciutadans de les Illes Balears des del final de la dictadura franquista.

Avui ens hem manifestat per denunciar que aquesta política del Govern Bauzá:

- És contrària a la legalitat vigent, al procés de recuperació de la nostra llengua i al sentit comú.

- Perjudica la ciutadania de les Illes Balears, perquè retalla els seus drets civils i perquè crea un ambient de crispació que dificulta encara més la lluita contra la crisi econòmica.

- Romp el consens polític i social que ha estat el marc de convivència dels darrers 30 anys.

- Posa en perill la cohesió social i va encaminada a crear conflictes on fins ara no n'hi havia hagut.

- Lamina el dret dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers a expressar-se, sempre que ho vulguin, en la seva llengua pròpia.

- Elimina el dret dels no catalanoparlants a aprendre la llengua pròpia de les Balears.

- Acaba amb el dret a la lliure elecció de llengua als mitjans de comunicació, amb el tancament de TVM i Ona Mallorca i l'eliminació de l'opció de triar català a les pel·lícules d'IB3.

- Arracona el català a l'Administració Pública.

- I vol acabar amb el model de cohesió social i d'accés a la nostra llengua que funciona avui a les escoles i instituts de les Illes Balears.

Avui som aquí per exigir al Govern que:

- Retorni al consens en matèria de llengua.

- Compleixi amb la seva obligació estatutària de treballar a favor de la plena normalització de la llengua catalana a tots els àmbits socials.

- No provoqui més crispació ni més conflictes.

- Retiri el projecte de reforma de la Llei de funció pública, que lesiona greument els drets civils dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers.

- Compleixi amb la seva obligació legal de promoure mitjans de comunicació en la nostra llengua.

- I promogui l'ensenyament en català per tal de garantir un futur de convivència en pau.

I també som aquí per expressar la nostra solidaritat amb Jaume Bonet que fa 25 dies que és en vaga de fam.

I som aquí també per fer una crida a tota la ciutadania de les Illes Balears perquè:

- Continuem exercint els nostres drets lingüístics sense por ni complexos.