Índex de l`article

3. Perquè hi són?

Potser per poder esbrinar perquè hi ha botons diferents a la cova ens podria ajudar conèixer per a què s’empraven. És ben cert que tots els botons serveixen per a subjectar alguna cosa, però el que subjectaven aquests botons era especial. Gràcies a l’excepcional estat de conservació d’algunes coves com Can Martorellet (Pollença) o Es Càrritx (Ciutadella) es creu que aquests botons servien per a subjectar algun tipus de sudari que cobria el mort. En aquestes coves s’ha trobat el mateix nombre de botons que de persones enterrades. En alguns casos els botons s’han trobat impregnats de cinabri, un mineral que s'empra per tenyir i que està molt vinculat als rituals funeraris.

Així, aquests botons no eren un objecte qualsevol o d’ús quotidià, especialment si tenim en compte que són molt escassos els exemplars trobats en poblats, sinó que tenien una funció molt rellevant com tot el que està relacionat amb els rituals relacionats amb la mort.

I és aquí on podem entendre que el fet d'emprendre el darrer viatge amb un gran i exòtic botó d'ivori d’elefant importat d’Àfrica, a diferència de qui ho feia amb un botó més senzill en os de mamífers comuns de les Illes, podia tenir la seva importància i d’alguna manera atorgava un reconeixement social al seu portador o portadora.

Aquest reconeixement, però, no s'ha de confondre amb l'existència de desigualtats socials, sinó una diferència social en algun aspecte que se'ns escapa. Potser era el reconeixement a l'experiència dels ancians i ancianes (recordem els consells d'ancians d'aquests tipus de societats), o a la capacitat negociadora davant conflictes eventuals, o, perquè no, a la capacitat de generar vida de les dones (tenint en compte que encara no existeixen evidències clares de patriarcat).

Aquestes hipòtesis amb què ens movem parteixen de la realitat que ens mostren les dades fins ara existents per al període naviforme mig. Als poblats no existeix cap indicador de desigualtats sinó més aviat el contrari: habitatges similars amb objectes quotidians similars i, sobretot, cap evidència d'acumulació de riquesa per part de cap unitat domèstica. Pel que fa a l'àmbit de la mort, els pocs estudis antropològics de poblacions d'època naviforme indiquen que tots els individus, independentment del seu sexe o edat (amb excepció dels nadons de pocs mesos de qui desconeixem la seva sort en morir), compartien sense distinció espai funerari, s'alimentaven de la mateixa manera i compartien solidàriament les feixugues feines del camp, la cura dels ramats i l'explotació dels boscos.

En aquest context, la relativament gran quantitat de gra apareguda a la cova juntament amb els difunts indicarien l'èxit d'aquest tipus d'organització social, capaç de garantir la seva subsistència fins al punt de poder destinar una part simbòlica de la collita al viatge dels seus familiars al més enllà. Potser aquest èxit en la producció agrícola, juntament amb una important cabana ramadera constatada a tots els poblats de l'època, haurien format part dels productes intercanviats per a l'obtenció de l'ivori o dels botons d'ivori ja fabricats.

final cova

L’entrada de la cova després de la darrera intervenció

(Fotografia Projecte CCB)

En qualsevol cas, les dades obtingudes ens permeten donar tot el valor històric que mereix a la tradició agrícola cerealista de l'actual territori de Sencelles i que es remunta fins a l’oblit de la memòria. Un cereal que ha estat la font de riquesa de tota la contrada d'ençà que tenim registres escrits i que ara veiem com ens ajuda a escriure aquella Història que havia quedat enterrada sota la llosa del temps. Una Història que recuperem pas a pas i que ens ha de servir per estimar més aquesta terra que compartim no tan sols entre nosaltres, sinó també amb aquells que van viure abans que nosaltres i amb les generacions futures. Per això, conèixer, estimar i protegir el Patrimoni és protegir el nostre futur.

Nicolau Escanilla, Beatriz Palomar Puebla, Lua Valenzuela Suau