“Els nostres projectes són somnis fets realitat”
Na Maria Bel és molt coneguda a Sencelles ja que és la filla petita dels senyors de can Raió, al llogaret de Laiar. És educadora social i llicenciada en antropologia per la Universitat de Barcelona.
- Com vares arribar a ser delegada a Balears de la fundació Vicente Ferrer (FVF)?
Jo feia feina bàsicament al negoci de l'agroturisme de can Raió però estava una mica cansada i com que la cosa ja estava rodada, trobava que necessitava un canvi i trobar una altra il·lusió. L'ambient social sempre m'ha omplit i jo crec que és d'herència ja que ma mare sempre ha tengut moltes d'inquietuds social. Vaig estar un temps cercant, provant i finalment vaig trobar la fundació i la veritat és que fer feina aquí és un regal, és un somni fet realitat.
La central de la fundació és a Barcelona i la delegació de les Balears és la més antiga. Va ser creada fa uns 16 anys per un grup d’idealistes i voluntaris que acompanyaven en Vicente quan venia a les Illes a donar a conèixer la seva feina altruista. Ara farà sis anys que som delegada.
- Com va néixer la fundació?
La FVF és una entitat atípica ja que aquest tipus d’entitats sol sorgir dels països rics del nord per ajudar als estats empobrits del sud. En canvi, nosaltres vàrem néixer directament al sud, a la Índia, que és on concentram tota la nostra activitat, i venim al nord a cercar finançament. El que diferencia la FVF de les altres entitats altruistes és que no funcionam de manera anònima, nosaltres cercam la implicació directa, el vincle entre el que dóna ajuda i el que la rep. A la FVF creim que si els donants veuen que el que aporten realment arriba als necessitats s’acaba amb la por i el dubte de saber si ha arribat o no als qui ho necessitaven. Jo crec que davant els dubtes que varen sembrar fa uns anys els escàndols a d’altres ONG, nosaltres oferim transparència màxima. S’ha de tenir present que cada any l’obra social que tenim a la Índia acull a més de 700 cooperants provinents de tot Espanya que comproven, amb emoció, com la seva aportació vertaderament arriba a port i com fructifica ja que ho veuen en viu.
- Com són les aportacions que gestionau?
Com a norma general, rebem aportacions amb dues modalitats diferents. Una consisteix en una aportació de 9 euros al mes amb els que finançam projectes dirigits a dones. L’altra modalitat consisteix en una aportació mensual de 18 euros amb els que s’apadrina un infant. Els viatges a l’Índia per anar a conèixer el menor que tens apadrinat o les estades de cooperants europeus in situ són experiències molt enriquidores. Són viatges plens de vivències especials, de cor obert.
 |
- En què consisteixen els projectes per a dones?
La millora d'una comunitat es mesura pel nivell de progrés assolit per les dones. A l'Índia encara queda molt per fer ja que la violència contra les dones s'ha convertit en una de les grans preocupacions socials i polítiques. La seva discriminació o la manca de llibertat són símptomes de tot el treball de sensibilització que encara fa falta fer. Pel que fa a la nostra modalitat de cooperació amb dones el que feim és concedir microcrèdits destinats a crear un petit comerç, posar un negoci, dur ben equipats els infants a l’escola, etc. Intentam crear grups en dones perquè s’ajudin entre elles, que es crein vincles de compromís, que desenvolupin les seves il·lusions, que augmenti la seva autoestima, etc. La realitat és que els resultats són espectaculars ja que la taxa de retorn dels crèdits arriba al 99%.
- En canvi, el seu sistema d’apadrinament d’infants és molt conegut.
Sí, és el que més ens identifica. En realitat es tracta d’una aportació que es personalitza simbòlicament en un nin concret però que en realitat beneficia a tota la comunitat ja que tothom del poble es veurà beneficiat per les millores que facem en sanitat, en l’equipament de l’escola, etc. L’apadrinament suposa establir un llaç, crear un vincle que s’alimenta de manera regular amb cartes, fotos o notícies sobre els progressos aconseguits gràcies a l’aportació altruista.
-Deus haver estat moltes vegades a l'Índia?
Unes quantes. Fer feina aquí, com a educadora social, sempre m'ha interessat molt perquè això està molt lligat a la formació que és el camp que m’atreu. També ha estat un regal com a antropòloga, ja que la FVF m'ha permès està en primera línia de llocs molt interessants, com per exemple amb la tribu Chenchu que quan hi vaig anar era la primera vegada que veien blancs! Ara la Fundació està en una primera fase del treball amb aquesta tribu que ocupen els boscos selvàtics centrals de l'estat d'Andhra Pradesh. Estan encara en un estadi molt primitiu i només són recol·lectors. L'esperança de vida és tan sols de 40 anys. Els homes cullen mel, les dones cautxú, mel, fruita i arrels. Fins fa poc, la jungla els havia alimentat i permès de sobreviure. Ara però, la situació ha canviat degut a la reducció de la superfície forestal per la pressió de les empreses cercadores de matèries primeres i per l'esgotament dels productes silvestres. Actualment, aquest col·lectiu registra els majors índex de pobresa de tot l'estat d'Andhra Pradesh.
 |
- Heu notat la crisi econòmica dels darrers anys?
Evidentment les aportacions han baixat encara que la fidelitat a la fundació és forta i a vegades hi ha donants que ho viuen amb preocupació i amb el darrer que farien retallades de despesa és amb aquest tipus d’ajuts. Rebem telefonades de donants que, plorant, ens comuniquen que no podran seguir aportant i senten com si fallassin al menor que tenen apadrinat i passen pena pel que li pugui passa a partir d’aquell moment. La seva estimació a la tasca de la fundació és tanta que senten que estan fallant. Nosaltres intentam desdramatitzar i els aconsellam que més endavant, quan ja hagin superat el problema, ja tornaran a aportar i que no s’ho prenguin així.
- Hi ha una època de l’any més propensa a ser solidari?
Per nosaltres és Nadal que també coincideix amb el cap d’any que és quan tot ens marcam nous propòsits. És l’època de les reunions en família, quan quedam empatxats de menjar, etc. i és el moment de pensar en tots aquells que no tenen una taula amb menjar. L’essència de Nadal no és anar de compres, regalar o consumir, va més enllà. Per tant és l’època quan molts pensen amb la nostra organització que té més de 40 anys d’experiència en tractar la pobresa extrema, la que es repeteix de generació en generació, la dels que fan feina de sol a sol per un simple plat d’arròs... L’Índia és una potència emergent però el progrés no arriba a la casta dels intocables que segueixen tenint problemes per accedir a la sanitat o l’educació. Es tracta de fer una labor de sensibilització ja que ells mateixos tenen la seva pobresa assumida el que els du a pensar que està bé que hi hagi ciutadans de primera i de segona. Aquesta és la revolució silenciosa de Vicente Ferrer, a partir de la denúncia d’una situació injusta, amb el respecte i el treball, reinventar un canvi compartint el que tenim.
- Hi ha molta solidaritat al nostre municipi?
- Ja ho crec! A Sencelles tenim 37 col·laboradors, entre ells l'escola de can Bril que té des de l'any 2001 un menor apadrinat. A Biniali són 8 els col·laboradors. La relació amb can Bril és molt important perquè demostra, i n’és l'exemple perfecte, l'estimació que té la gent a la tasca començada per en Vicenç Ferrer. A l'escola també s'hi han fet activitats de conscienciació i record que ens ajudaren amb les vendes d'un mercadet solidari d'artesania fabricada per dones índies amb problemes mentals i d'exclusió social. Encara que siguem una organització molt gran que a l'Índia atén anualment un total de dos milions i mig de beneficiaris, la veritat és que el vertader protagonista d'aquesta història de suport constant és el petit col·laborador que fa les seves aportacions anònimes que són les que han mantengut viva, activa, la fundació tot i els anys de crisi.