Xacra municipal
Foto: Aina Herrera
-Merda!
Pastosa, groguenca, que m’engrunava l'alè, en alçar el peu esquerre de les lloses del carrer, es revelà com una merderada de ca esclafada, d'un dit de gruixa, se m’enganxava amb impudència a la sola. En haver-lo posat fermament en terra, el peu s’havia desplaçat lleument perquè havia anat a raure en aquella blanor esponjosa que l'allotjava, just endret del portal de casa. Era insofrible pensar posar-me dempeus sobre la massa immunda, i que per efecte del meu pes pogués sobresortir per tot el perímetre de la sabata. I molt més enutjós era encara imaginar-me caminar amb falsa naturalitat sobre aquella plataforma oiosa aferrada a mi. Tocant de taló en terra només, vaig tancar d'una portada, vaig rodar clau mentre sentia lladrar na Duna, i vaig maleir l'animaló sensitiu que m'havia cagat sullanetes.