Katharina (també la coneixem per Susane, o "Suka", que és una combinació d’ambdós) va néixer a Colònia l’any 1968 i viu a Mallorca des de l’any 1999. Es va traslladar a Sencelles fa vuit anys, després de viure anteriorment a Ciutat i a Ses Alqueries.

Per què vares triar Sencelles?
Bé, ja coneixia la zona de quan vivia a prop de Biniali, era on es troba el Playground de na Sheela Gathright. Va ser allà on vaig llogar un estudi durant un temps, en realitat eren els sestadors i part de la casa per viure i treballar-hi. Buscava un estudi a Sencelles i no en podia trobar, però després sí que vaig trobar una casa per viure-hi.

Com vas trobar la benvinguda al teu nou poble? La gent t’ajudava en aquell moment?
Sí, la gent era simpàtica. Sempre han estat molt simpàtics i amables.

Quina és la teva impressió de Sencelles?
És un poble autèntic, clarament no és un poble turístic. Darrerament es desenvolupa i pareix que l'escena més jove ha arrencat. És la meva impressió que principalment aquí solien viure gent més gran, però ara sembla que hi ha més gent de 30 a 50 anys, per exemple. Passen coses aquí, hi ha activitats, etc.

Què és el que més t’agrada de Sencelles i què es podria millorar?
M’agraden els pocs restaurants que tenim aquí, n’hi podria haver un altre, per què no!
Què es podria millorar? Potser un club de cinema, que mostra pel·lícules a l’espai públic (potser a Can Garau) de forma regular, com cada dues setmanes.

Ara bé, em resultaria interessant i potser seria molt bonic, i d’una manera necessària per a la generació jove, tenir una associació de pagesos majors i joves que puguin convertir-se en agricultors. Podrien conèixer i aprendre dels més grans sobre la recol·lecció i tot el que té a veure amb l’agricultura. Tal com he après amb els anys, els agricultors majors estan molt frustrats perquè la generació jove no està interessada en treballar la terra. De vegades contracten estrangers per fer la feina, com els àrabs, i de vegades deixen les terres perquè no saben què fer amb això i la collita queda a terra i els arbres pateixen. És la meva opinió que molts dels agricultors majors no semblen feliços, ja que la seva pareix una professió moribunda. Crec que hi ha gent que voldria aprendre l’agricultura i també seria encoratjador que la generació de més edat pogués compartir aquest coneixement. Si això pogués succeir, la seva experiència no seria de bades i poden transferir els seus coneixements a les properes generacions. També poden compartir les seves històries, tant positives com negatives, i els seus trucs i fins i tot donar formació pràctica. Seria una cosa molt bonica com a acte social on s’ajunten les generacions. Però també tindria molt sentit per a tots noltros.

T’has sumat a alguna associació del poble?
Em vaig unir a l’associació d’artistes ‘Sencelles Difusió Cultural’, i de fet no l’he deixat mai, que munta exposicions d’art a Can Garau.

No vas tenir cap problema per integrar-te al poble?
No he tingut problemes, malgrat ser una mica tímida. Probablement hauria d’interaccionar molt més, però així sóc, res a retreure als Sencellers.

Com et vas adaptar al menjar d’aquí?
Bé, sóc vegetariana i és difícil si no menges carn. Crec que la cuina d’aquí és més aviat greixosa o oliósa en general i no hi ha realment una cultura de menjar moltes verdures. Tot i això, m’encanta l’oli d’oliva i si demano un pamboli a un restaurant sempre deman la botella d’oli, per assegurar-me que realment és d’oliva.

Aquesta és la tendència ara, intentar menjar menys carn i peix, no?
Sí, definitivament.

Tornaràs a viure a Alemanya?
No, no crec que ho faci mai. M’agrada una petita visita unes quantes vegades a l’any, per visitar la meva mare, per exemple. Tanmateix, potser visqui a altres llocs.

Trobes a faltar res del teu país natal, Alemanya, que és tan diferent al Mediterrani?
No, no ho crec, a part del pa bo i les bones patates! Tot i això, puc viure fàcilment sense aquests. Agraeixo la rectitud del poble alemany, m’agrada el fet que puguin ser senzills amb allò que pensen, veuen o analitzen. Aquí, he trobat que és millor no dir-ho.

Podríes donar-nos un exemple per entendre què vols dir?
La meva experiència aqui m’ha ensenyat que no és aconsellable criticar negativament ni tampoc s’ha de demanar un favor, ja que la costum aquí no permet que es denegui.

Com vas començar en el món de l’art?
Simplement autodidacta. Estava interessada en l’art, abans d’anar als Estats Units, així que abans dels 19 anys, quan estava ficada dins la moda. Vaig començar una mica amb això, després vaig entrar en contacte amb la pintura d’escenografies per a pel·lícules. Aleshores, quan vaig tornar a Colònia, vaig treballar com a pintora d’això. També vaig iniciar-me amb una mica de pintura decorativa i després vaig fer treballs lliures en lloc de l'art aplicat. En arribar a Mallorca vaig seguir amb la pintura decorativa i després d’uns quants anys vaig decidir que només volia fer coses lliures, coses pròpies en lloc de fer feina contractada, etc.
Alguna cosa que vaig fer durant uns quants anys en paral·lel va ser la tècnica Tadelakt [significa: fregar] que és un revestiment de calç de Marràqueix, brillant i gairebé impermeable. Vaig aprendre a fer-ho durant una estada al Marroc, però ja no oferesc fer feina amb aquesta tècnica. Vaig fer algunes escenografies a Mallorca, però no moltes.

Ens pots dir d’on t’inspires per a la creativitat?
M'inspiren les coses que m'envolten. La vida diària, però sempre mirant-la des d’una altra perspectiva; no és una perspectiva individual, sino una perspectiva terrestre. És aquí on entra la conceptualització.

I els colors?
Els colors que no són realment colors, ja que faig servir el negre, el gris i el blanc. És curiós que fins ara no m'hagués pogut separar d'ells. Al principi, era com una mena de document, que documentava alguna cosa que ja ha passat. Moments de processos passats, així que vaig trobar adequat utilitzar aquests “colors” com si es tractés de la fotografia en blanc i negre. Aleshores vaig seguir fent-los servir i em vaig sentir còmoda. Neutralitzen la perspectiva, donen una visió més objectiva.

També utilitzes colors terrosos?
Sí, eren obres de fang o argila sobre pintura, va ser quan vaig estar treballant temes sobre sistemes, com tractem la terra, el nostre entorn, la natura, etc.

A través del teu art, probablement has conegut moltes persones diferents quan has tingut exposicions o has treballat per a elles.
Bé, principalment estava treballant per a alemanys i alguns dels llocs ja no existeixen. Vaig treballar amb una galeria a S’Alquería Blanca durant uns quants anys, vaig estar amb Quatre Vents, després amb Blau. Llavors vaig estar fent interiorisme de les cases o bé alemanyes o espanyoles, però no mallorquines.

Llavors vaig estar pintant l’interior d’una casa a Manacor.

Estava pensant que coneixeries més sobre Mallorca a través de la feina.
Hi havia una associació holandesa a Establiments i vaig tenir una exposició el 2011 a Can Gelabert a Binissalem. De fet, m’han convidat a exposar de nou en un futur pròxim, de manera que realment hauria d’acceptar i posar me a fer hi feina!

Vaig participar en una exposició organitzada a Can Ribas a Consell. Eren persones meravelloses, increïbles i molt generoses. Tot va anar molt bé allà.

Quin lloc de Sencelles t’agrada més?
M'encanta el passeig baixant mirant cap a les muntanyes al voltant del Pou Major, és realment bonic. Cada cop sembla diferent, però si ha de ser un lloc, no vull dir un bar o un restaurant, tot i que a mi m’agrada el Molico amb les seves vistes espectaculars, aleshores la meva casa i el seu jardí!

Quines diries que són les principals diferències culturals entre el teu país d’origen i aquí?
Al principi, estava molt impacient i això va xocar amb l'estil de vida d’aquí. Tampoc m’agrada que em donin presses, això va definitivament en contra de la manera com estan les coses a Alemanya, on tot funciona com un rellotge. Una altra cosa és l’humor. En general, els alemanys són seriosos, mentre que els espanyols no es prenen les coses seriosament i jo trob que riuen molt. Crec que els mallorquins no riuen tant, però podria ser per diverses raons.

Potser és perquè no els coneixes gaire bé?
Una altra diferència: el menjar encapçala tot, tot sembla estar relacionat amb el menjar. És el gran esdeveniment, tot i que aquí trob que no és especialment elaborat. És molt repetitiu, especialment els plats de carn, sempre lo mateix, paella, etc. Però sempre es pren molt seriosament. Tot allò relacionat amb els aliments és important, és a dir, anar al mercat per comprar-lo, després cuinar-lo i, per descomptat, menjar. Així no passa a Alemanya. M'agrada el menjar, per descomptat, no t'equivoquis.

Com a estrangers, com creus que podríem ajudar els mallorquins a protegir la seva identitat?
Evidentment, hauria de ser via la llengua, ja que aquesta és la seva identitat a part de la resta del patrimoni cultural, com ara les festes. Potser les festes es comercialitzen i ara no són el que eren realment al principi, ja que duren molt més que a l’origen. M’adono que l’idioma és important, tot i que no el xerr. No entenc els mallorquins aquí tan fàcilment com a altres parts de l'illa. Vaig assistir a classes de català fa anys, quan vivia a Ciutat, però no vaig continuar.

En el passat, aquesta llengua ha estat molt oprimida.
Em fa vergonya dir que, si no l’he après, és perquè no m’agrada el so de la llengua i aquest és el meu principal problema, altrament ho hauria fet. Conec molta gent que se sent com jo, cosa que és una llàstima. Sé que tu no ho sents així, t’encanta la llengua d’aquí.

Sí, és correcte. En el meu cas, com que som jo la que vaig decidir traslladar-me aquí, per la qual cosa sento que és la meva obligació respectar l'idioma i adaptar-me. Seria lo mateix allà on anés. En cas contrari, com pots sentir que pertanys? Faltaria alguna cosa, no ho creus? Ajuda a entendre la gent local i a millorar el contacte. Però no tots som iguals.

Quina és la teva opinió sobre la crisi climàtica?
No vull ser massa pessimista, però a nivell de dades lineals, sembla molt seriós. Acostumem a analitzar-ho tot d’una manera lineal, és la nostra manera de comparar les coses. Quan calculem i mesuram, no deixem espai per a altres formes de procés. La natura no funciona així, doncs, qui sap, potser la Natura té maneres d’afrontar-la?

El planeta continuarà, la terra no esclatarà, sobreviurà. Si pot fer front a coses com ara Txernòbil, els animals i les plantes han tornat allà, crec que s’afrontarà. Realment som nosaltres la preocupació, és terrible la manera en què ens embolcallem amb el medi ambient. Estic segur que tots podríem aportar els nostres esforços per posar-hi remei i seria fantàstic fer-ho treballant junts. Tot està enllaçat i no es pot separar. Energèticament estem connectats tant a petits insectes com a grans muntanyes, és una gran cosa. És possible que la gent es reuneixi i treballi amb la mateixa idea. Sense dubte, sería millor sense tant de consumisme.

Jane Frances Sutcliffe