Quan només tenia cinc anys anàrem a viure a la casa que els meus pares havien comprat al carrer Son Francinaina.

No record molt bé qui, com a regal de benvinguda em va regalar una moixa que visqué molts d‘anys i va esser un animal molt estimat per mi.
La qüestió és que era un animal que deien molt fruiter, és a dir, sempre tenia moixets i d’una ventrada en venia una altra i era un no aturar. Si he de dir la veritat vaig regalar moixos a mig Sencelles.
Idò heu de creure que a una ventrada de quatre moixets sortiren uns animals preciosos i com que estaven amb noltros eren de lo més ximples i dòcils, llevat d’un que era la pesta. Ja de petit era més dolent que lo que tiren, s’enfilava per tot, rapinyava, no hi havia manera d’agafar-lo, era com dic, terrible.
Jo ja els havia regalat tots i només em quedava aquesta espècie de tigre en miniatura.
Un bon dia un home que no record molt bé qui era em demanà si em quedava cap moix, clar que sí!, li vaig dir. Però ha de ser ximple, digué. No passeu gens de pena, és bon al·lot com ell mateix, li vaig contestar. D’aquí una setmana el veniu a cercar. I ja tenim el problema armat.

Com la famosa cançó que l’any 1972 varen immortalitzar na Mina i n’Alberto Lupo amb aquell diàleg tan aferradís hi ha paraules que moltes vegades escoltam, que inevitablement ens fan fer la mitja i que tenen un significat molt clar però amb una pronunciació més que curiosa.

Vaig pensar l’altre dia amb aquest article quan un amic meu de Llubí em contava com enguany a les corregudes de les festes del seu poble hi va haver dos corredors que arribaren tan iguals que per sabre qui havia guanyat un home del poble va dir hauran de fer la fotosíntesi per sabre el guanyador. Evidentment  vaig quedar pensatiu però per no destorbar la màgia del moment i pensant amb bon criteri que no era necessari posar-los verds per sabre qui havia guanyat vaig esbrinar que es referia a la photo finish.
Sense cap tipus d’acritud he fet un petit resum d’aquelles paraules que m’han vengut al cap i que he sentit moltes vegades. Per seguir un ordre les he ordenades alfabèticament.

A vegades les màquines ens donen tota una lliçó i ens mostren les debilitats humanes. Com no un altre caixer automàtic, no el mateix del darrer número de Sa Sella, diguem que un cosí germà, va fer de les seves.
Aquesta història va passar a Inca, municipi veí. Perquè llavors diguin que tot passa a Palma. Era un divendres d´aquells que frisses d´acabar i partir cap al poble. A darrera hora entre les moltes feines hi havia la de carregar de doblers el caixer automàtic per poder passar bé el cap de setmana.
Un caixer automàtic té un funcionament bastant senzill. Es posen els doblers amb caixons agrupats per cada una de les denominacions, els de 10 en un caixó, els de 20 en un altre i els de 50 en un altre. El caixer l´únic que fa és, en funció d´una freqüència programada, dispensar els diners sol·licitats. Únicament compta les unitats.
Si per exemple demanam 80 euros es pot programar que doni  4 billets de 20, o bé 1 de 50 i 3 de 10, o 1 de 50 i 1 de 20 i 1 de 10. Igualment si demanam una quantitat grossa l´habitual és tots billets grossos, si per exemple hem de treure 200 euros el més habitual és que ens doni 4 billets de 50. Per tant l’únic que s´ha d´anar molt alerta es posar els billets de 10, 20 i 50 en el seu caixó corresponent.

Si hi ha una paraula que en la nostra llengua tengui un significat profund, quasi místic aquesta és uep .

Per un mallorquí és la vertadera base de qualsevol mantra. Coneixeu cap so tan tranquil·litzador, tan polivalent ?

Uep ho vol dir tot i no vol dir res. És la salutació que ho controla tot, es la paraula que precedeix qualsevol trobada.

És un so vibrant, és l’associació mental a l’amic, al paisà, surt del subconscient i és quasi una creença.

Cada vegada que ens veim amb es propietari de sa xatarreria em recorda es bon negoci que va fer ara fa uns vint anys comprant per 25.000 pessetes un caixer automàtic i al cap d'una setmana ens va vendre es tres calaixos on anaven es doblers d'aquest mateix caixer per 50.000 pessetes. Jo sempre faig sa mitja i li dic un dia vos contaré sa història completa i ja veureu com per ventura no pensau igual.
Comencem pes principi. Fa aproximadament 20 anys un vespre d'hivern fred em cridaren per telèfon a ca meva i s'interlocutor tot alterat em digué : " Tiene que ir urgente a la Oficina del Banco porque una persona se ha quedado atrapada por el cajero automático". La meva resposta quasi instintiva va ser dir-li que en aquelles hores i amb aquell fred no estava per bromes i vaig penjar.
Tot d'una tornà a telefonar insistint que hi anàs i que ja hi havia els bombers i la policia. Com era possible que el caixer automàtic hagués agafat una persona ?. Aquell home insistia i que hi anàs que no era una broma.

Agaf ses claus i cap a s´oficina que estava a ses Avingudes de Palma devora El Corte Inglés. Idò heu de creure que quan vaig voltar es cantó es retgiro va ser gros, grandiós diria jo. Es veien sirenes dels bombers i la policia ,i tot i que era tard, molta gent mirava i així com m'hi acostava se sentien uns crits esfereïdors. Allò no era broma.
L'estampa era de veure. Un senyor en es que es caixer automàtic tenia enganxat per sa ma. Cridava com un posseït i des susto s'havia llevat sa roba i la tenia arromangada en es braç que estava en es caixer. Com que es caixer tenia vestíbul i estava sa porta tancada amb es pestell ningú hi podia entrar.
No va quedar més remei que tirar per avall sa porta per poder accedir- hi Aquell bon home tenia sa ma enganxada dins la finestreta on es fan els ingressos des caixer. De la pressió tenia els dits inflats com aquells botifarrons que fan mirera, valgui la comparació ara que estam en temps de matances. Havia ficat sa ma i entra la pressió de la porteta metàl·lica quan es va tancà i la de les gomes que estiren els sobres quan es fa s'ingrés era impossible treure- la.
Es bombers intentaren amb una pota de cabra fer palanca i obrir sa porteta, però estava massa fort i quasi no hi havia espai. Entrarem a dins s'oficina i llevarem sa corrent. Res de res i aquell home que seguia cridant.