Si anteriorment parlàvem de fer fira, avui xerrarem sobre un dels elements importants que no poden faltar a les festes d’estiu o a una revetlla, una verbena. El diccionari Alcover-Moll ens ofereix dues entrades: la primera es refereix a una planta de tija aspra i peluda, fulles inferiors peciolades, ovades o oblongues, però a nosaltres ens interessa aquesta: “vetllada de ball, fira i altres diversions, que es passa a l’aire lliure en les nits d’estiu”. Així doncs, la verbena és una festa nocturna, normalment gratuïta (antigament no ho era) i d’estiu, que es sol celebrar dins les festes patronals, a més de dur-se a terme per la vigília de la festivitat a la plaça del poble (com es veu el 14 d’agost o el dia abans de la fira).

Abans de tot, ens convé explicar la importància que tenen les revetlles a Mallorca, les quals solen ser organitzades pels ajuntaments o per les diferents associacions. A la paraula verbena se li sol atribuir el substantiu “festa”, que designa aquell acte col·lectiu caracteritzat per les constants de sociabilitat, participació o ritualitat, posseeix trets d’excepcionalitat, pressuposa el gaudi i se celebra en honor d’algú, alguna cosa o esdeveniment. La paraula clau d’aquesta definició és sociabilitat, ja que a un lloc públic (com una plaça) es junten persones d’edats diferents o de diferents cultures, i així s’unifica la comunitat. D’aquesta manera, la verbena és una festa on la nit està activa, on es pot beure o fer actes que surten de la normalitat del dia a dia, i on l’objectiu principal és passar-ho bé. Dins una verbena, no hi pot faltar la música, fenomen social per excel·lència i productor de sociabilitat. A un acte col·lectiu, no hi pot faltar tampoc el poble, les persones de franges d’edat, gustos musicals (rock, reggaeton, pop...), vestimenta i de diferents ideologies polítiques, però reunits per celebrar dues coses en comú: les festes del poble i fer bauxa.

La paraula “Reviscolada” ve del verb “Reviscolar”, la qual el Diccionari Català-Valencià-Balear la defineix com fer reviure, recobrar les forces o l’energia perduda. Per despertar la cultura popular al nostre poble, el passat dissabte 15 de febrer va tenir lloc la XXIII Edició dels Premis Capoll Llarg.

La diada va començar a la Plaça de Can Bril, on es van concentrar les diverses colles de gegants i xeremiers convidades. A l’acte hi varen assistir les figures festives de la Sala de Palma (Tomeu, Margalida, Pau, Jordi i Met), els de Lloret (Loreto i Domingo), Santa Margalida (Santa Catalina Tomàs i els dimonis l’amo en Biel, en Porxet i en Cordat), Muro (Joan i Toni) i, com no podia ser d’altre manera, els gegants de Sencelles i Biniali (Sor Francinaina Cirer, Mustaca, Tamborino i Sant Cristòfol), els amfitrions.

Si abans xerràvem de cultura gegantera amb Sa Reviscolada, ara parlarem sobre un altre element important de la nostra cultura popular, sa fira de Sencelles, que es celebra cada tercer diumenge de maig.

El diccionari català-valencià-balear defineix una fira com “el mercat més important que l’ordinari, celebrat en lloc públic i en dies assenyalats, que generalment són de festa a la localitat on es celebra”. Si a aquesta paraula tan nostrada hi afegim el verb fer, ens dona com a resultat el títol del present article, que fa referència a una locució que significa fer tracte, entendre’s, obtenir la compra, venda o barat d’una cosa.

Una fira es pot concebre com un mercat extraordinari, de caràcter anual i periòdic, on productors, intermediaris (mercaders, negociants i marxants) i compradors duen a terme intercanvis de bestiar, productes del camp, llauna i fang, teixits...celebrades en lloc públic en dies assenyalats que són de festa major al poble on es celebra. Antigament, eren considerades fires majors el Dijous Bo d’Inca (la fira de les fires o la fira de Mallorca. Gabriel Janer Manila, al llibre Les festes llunyanes, ens diu que la tradició de fer fira els dijous a Inca es remunta al temps dels àrabs. El punt de partida de les fires inqueres és la festa de Sant Lluc. A aquesta gran fira hi havia tota casta de divertiments, com cucanyes, trencadissa d’olles, muntanyes russes o teatre de teresetes, a més de mercaders d’animals de bestiar, de cabestre, muls somerins, ovelles mallorquines, someres...Els infants també podien trobar joguines, cavalls de cartró, cuinetes, carros de fusta o pilotes de goma) i la Fira de Llucmajor i, a la primavera, les fires de primer diumenge de maig de Sineu i tercer diumenge de maig de Manacor.

Durant l’edat moderna, les viles mallorquines organitzaren bona part dels afers comercials, entre els quals hi tenien cabuda les fires i mercats. L’economia s’ordenava entorn a una agricultura de subsistència, fonamentada en el conreu dels cereals, la vinya i l’olivera, activitats que, per la seva precarietat en termes productius, afavorien que periòdicament es produïssin caresties alimentàries entre la població. Aquesta situació motivà que des de diferents consells de la Universitat, òrgans rectors de les localitats mallorquines i configurats per institucions com el batle, els jurats o consellers, s’organitzés l’administració i proveïment dels productes necessaris com carn, peix, oli, sal i cereals.