Una vegada el poble de Sencelles ha tingut ocasió de demostrar que som gent agraïda. Aquest cop, aplegant-se més d’una cinquantena d’antigues i antics alumnes de Sor Margalida Casasnoves i Llobera, per dedicar-li un sentit reconeixement. Les persones que duien la doma d’aquesta festa feia uns mesos que ho anaven programant, amb il·lusió desbordada i tenint cura de no descuidar-se del més mínim dels detalls. El dia elegit fou el 28 d’octubre passat, i el lloc la Caseta de s’Ariçal, que la nostra Beata Francinaina tant va estimar i que ha estat escenari i testimoni d’infinitat de trobades de nins i nines, de joves i al·lotes, que en les Germanes de la Caritat hem trobat l’autenticitat d’unes mestres, el suport d’unes companyes i l’alegria i l’amor contagiosos, tant característic de Sor Francinaina. Elles igual que ella, sempre s’han sabut mesclar amb el poble amb un caràcter afable, alegre i proper.
Tot i que el mal temps va obligar a l’organització a canviar de lloc i finalment la festa es va celebrar al pavelló municipal d’esports de Sencelles, l’ambient festiu no va mudar en absolut i tot es va desenvolupar segons el que estava previst.
Una antiga alumna de Sor Margalida, na Teresa Llabrés Mairata, de Can Riera, va escriure i llegir un text que va contextualitzar a la mestre en la seva etapa de docència, de la que tots vam aprendre i guardarem inesborrables records, màximes i consells.
A na Teresa l’hi demanàrem el seu text i ens ho ha fet arribar. Aquí segueix:
“Després de tants d’anys d’haver estat alumnes de Sor Margalida Casasnoves, “Sor Margarita”, hem decidit fer-li un petit homenatge.
Avui no es Santa Margalida, ni el seu aniversari; però recordarem el principi de curs de l’any 1968. Jo encara guard un quadern que comença així: El tiempo, temperatura y estado. I darrera tot això, moltes coses més. Mentre explicava de tant en tant sortia alguna anècdota dels alumnes d’Alamín, Felanitx, Crist Rei, Sòller o del poble de Pollença.
Quants de nosaltres no recordam frases com... “tal és la campana, tal és la batallada” jo ho vaig agafar molt seriosament, estava ben alerta a no dir dois! Així com també: “Para ser ordenados se necesitan dos cosas, 1º tener un sitio para cada cosa, y luego colocar cada cosas en su sitio”. “Novelas, mejor no verlas”.
Heu de ser observadores, ens deia; quan aneu amb tren o amb autocar, fixeu-vos amb els arbres.
Ella va ser la promotora de l’ofrena floral a Sor Francinaina el dia 27 de Febrer.
Ens llegia paràgrafs d’un llibre color de rosa, amb un perfil de dona a la tapa, que ens agradava molt.
A jo en particular, em va motivar a estudiar; ens va ensenyar a fer treballs manuals i a brodar, cosa que encara ara un grupet ens reunim per fer-ne.
Ens va inculcar que anéssim ben netes i arreglades, a tenir la classe neta; no tiràvem cap paper per terra.
Crec que tots els que estam aquí podeu dir el mateix, era i és, a més de bona monja, una persona admirable, una gran persona.
I amb la seva ètica i filosofia, i la seva manera d’ensenyar, més que teories, ens va ensenyar molts de valors, que ens varen permetre créixer com a persones.
Moltes gràcies Sor Margarita!”
Teresa Llabrés Mairata.
