A Mallorca s’edifiquen cinc grans xalets en sòl rústic cada setmana. Dins el període 2021-2024 s’han destruït 546 hectàrees de sòl agrari i forestal, la major part per a usos residencials i turístics.

Un recent estudi de Terraferida titulat “Inventari de la devastació de Mallorca 2015-2024” ha pogut classificar i quantificar el procés d’urbanització més recent. El darrer període estudiat va de l’estiu de 2021 a l'estiu de 2024 i mostra com els darrers tres anys s’han artificialitzat 546 hectàrees de sòl agrari i forestal a Mallorca. El treball analitza només el sòl rústic i va ser presentat en roda de premsa a Can Alcover per Mateu Vic i Jaume Adrover dia 15 de gener.

La major part del sòl artificialitzat s'ha sacrificat per a la construcció i l'ampliació de fins a 846 xalets per a ús residencial i turístic (57%) seguits de les instal·lacions fotovoltaiques (25%). Els segueixen, a gran distància, les parcel·les usades com a magatzem i abocador (3%), els usos vinculats a la indústria, el comerç i els serveis, les pedreres, el viari i els aparcaments.

L'estudi es basa en l'anàlisi de la darrera capa de l’ortofotografia aèria de Mallorca feta pública, corresponent a les imatges de l'estiu de 2024 que permet ampliar les dades de 2015-2021, ja revelades per Terraferida. Aquestes dades confirmen que, lluny de frenar, la destrucció del sòl rústic i dels paisatges interiors de Mallorca s'ha accelerat en el darrer trienni (2021-2024). Així, mentre en els anys 2015-2021 Mallorca perdia 140 hectàrees per any, en el període 2021-2024 el ritme de la destrucció ha accelerat fins a les 180 hectàrees anuals, un increment del 28%.

El total de la superfície desnaturalitzada al llarg dels darrers nou anys (2015-2024) és de 1.389 hectàrees. Al ritme present, es pot estimar que al llarg de la darrera dècada s’hauran perdut 1.570 hectàrees; una xifra conservadora si atenem que no inclou els sòls urbanitzables dins els darrers tres anys i que el procés s’accelera, com pot observar qualsevol que miri els mostradors de les immobiliàries en què les parcel·les rústiques que superen en poc la superfície mínima edificable són un producte estrella. 

El municipi de Sencelles és un dels més afectats per aquesta febre constructora en sòl rústic sobretot a l'àrea entre Biniali i la partió amb el terme de Binissalem. Es dona el cas que s'han fet camins de 1.5 quilòmetres per accedir a nous immobles que es camuflen com a cellers i que fins i tot poden accedir a ajudes públiques per a la promoció de l'agricultura.

Moviment Terra Ferida