Històries d’un caixer (automàtic) II
A vegades les màquines ens donen tota una lliçó i ens mostren les debilitats humanes. Com no un altre caixer automàtic, no el mateix del darrer número de Sa Sella, diguem que un cosí germà, va fer de les seves.
Aquesta història va passar a Inca, municipi veí. Perquè llavors diguin que tot passa a Palma. Era un divendres d´aquells que frisses d´acabar i partir cap al poble. A darrera hora entre les moltes feines hi havia la de carregar de doblers el caixer automàtic per poder passar bé el cap de setmana.
Un caixer automàtic té un funcionament bastant senzill. Es posen els doblers amb caixons agrupats per cada una de les denominacions, els de 10 en un caixó, els de 20 en un altre i els de 50 en un altre. El caixer l´únic que fa és, en funció d´una freqüència programada, dispensar els diners sol·licitats. Únicament compta les unitats.
Si per exemple demanam 80 euros es pot programar que doni 4 billets de 20, o bé 1 de 50 i 3 de 10, o 1 de 50 i 1 de 20 i 1 de 10. Igualment si demanam una quantitat grossa l´habitual és tots billets grossos, si per exemple hem de treure 200 euros el més habitual és que ens doni 4 billets de 50. Per tant l’únic que s´ha d´anar molt alerta es posar els billets de 10, 20 i 50 en el seu caixó corresponent.