“Els nostres cavalls són animals de companyia, no per competir o per presumir”
Avui és dissabte de matí i les precioses instal·lacions de s'Hort Vell, el centre esportiu situat entre Biniali i el torrent, són un tragí d'activitats i de gent. Entre nins il·lusionats que miren els ponis amb devoció i els pares que fan temps i fan fotos, hi ha un trull constant. El centre hípic no és del tipus habitual sinó que s'ha especialitzat en equitació per a nins i en teràpies assistides amb cavalls. Na Maria Valldeperas és l'ànima mater del club i saluda els pares i nins pel seu nom. També coneix el nom de cadascun dels cavalls, ponis i un ase que hi ha a s'Hort Vell.
Com va començar tot aquest trull?
A mi sempre m'havien encantat els nins i els cavalls. Tenc un despatx d''assessoria de empreses a Inca i vaig pensar, el 97 o el 98, que havia d'armar qualque cosa per estar entretenguda quan em jubilàs, i mira quin embull tenc muntat ara per aquí. Si fos ara, no ho podria tirar endavant, mai m'hagués pensat que això creixeria tant! Pel juliol de l'any que ve serà el nostre 15è aniversari i ja estam molt il·lusionats preparant els actes de les celebracions.
Com va sorgir la idea d'establir el club a Biniali?
Jo vivia a Pòrtol i em rondava la idea de trobar un lloc que m'agradàs per al club hípic. Un dia passant per Biniali, me'n vaig enamorar. Aquesta finca, tan ben situada, al costat del torrent, els dos fassers, ... ho vaig trobar preciós i no vaig parar fins que vaig aconseguir que em venguessin s'Hort Vell. Això era una finca on s'hi havia fet hortalissa, tenien un antic jardí amb emparrats, una sínia que diuen que pot datar del segle XIII que un dia tenim pensat que la restaurarem, etc. Era el lloc ideal.
Amb aquests 15 anys, el centre ha crescut?
Sí, vàrem començar amb només dos cavalls i cinc ponis. Fèiem molt poques activitats però teníem molta d'il·lusió; i ara tenim 42 cavalls, una escola d'equitació amb una mala fi d'activitats i més ganes que mai. Cada setmana per aquí passen uns 180 nins i uns 12 adults. Feim pony club, volteig, concurs combinat d'equitació, doma clàssica, cross, salt d'obstacles, hunter, horseball, enganxament, etc. Tenim convenis amb la Universitat de les Illes Balears, amb la de Vic i amb la de Girona, i també amb un grapat d'instituts de Mallorca per què els alumnes facin pràctiques aquí. En una paraula, no som un centre hípic corrent: nosaltres som pioners en teràpies amb cavalls i no tenim animals d'altres que visquin aquí com si fos una pensió. Aquí només hi ha els cavalls que usam a les nostres pròpies activitats.
Hi deu haver molt de personal idò?
Bé, sí, hi ha en Mussa, que és un jove de Mali, que se'n carrega del manteniment el de matí ( i l'horabaixa estudia empresarials a la universitat), també hi ha quatre monitors d'equitació a temps complet, dos físios, dues psicòlogues i un pedagog-terapeuta. En definitiva uns 60.000 metres quadrats dedicats al món del cavall.
D'on va venir aquesta especialització en teràpia assistida per a discapacitats?
Pràcticament podem dir que va ser la raó del nostre naixement. Amb el tema de les persones amb discapacitat fins que no et toca de prop, no n'ets realment conscient de la problemàtica. A mi em va tocar de prop i vaig començar a interessar-me per com podria ajudar. Havia viatjat per Europa i havia vist com s'hi experimentava amb com el contacte i la interacció amb cavalls podia aportar molt al benestar i a la salut d'aquestes persones. Ara aquest tipus de teràpies s'han posat de moda i se'n fan a qualsevol hípica, però això no es tracta d'agafar un poni, posar-hi un discapacitat damunt i ja està, que faci una volteta!. La cosa no s'ha de fer així. Aquí hem estat pioners i som molt professionals: estudiam cada cas, cercam uns objectius, uns procediments i el nostre equip de professionals en fa un seguiment acurat. Aquí tenim 12 cavalls especialment entrenats per fer aquest tipus de teràpies. Són uns animals especials, molt preparats, amb els que s'ha fet una feina de preparació molt rigorosa.
Com són exactament aquestes teràpies?
Aquí arriben persones amb qualque tipus de discapacitat, i sempre amb una autorització mèdica, que els han aconsellat de provar aquesta teràpia per veure si millora el seu estat. Els feim un estudi i els obrim una fitxa confidencial amb les necessitats específiques de la seva problemàtica, feim un seguiment molt exhaustiu dels seus avanços i veim com van evolucionant. És un treball sistemàtic on el cavall actua de co-terapeuta excel·lent. És increïble observar com podem aprofitar l'interès i la motivació que desperta en un discapacitat el contacte amb el cavall. Si es canalitza bé, pots veure com nins que arriben amb problemes de tensió o espasmòdics, i al cap d'un temps ja es relaxen i veus la seva cara d'il·lusió i felicitat. Això no té preu!
Per tant, el cavall juga un paper essencial?
És el protagonista. Aquí aquests animals són la plantilla real d'empleats. El cavall és el millor monitor i s'ha de saber triar bé. Hi dedicam molt de temps a entrenar-los a consciència. S'ha de tenir present que un cavall pot estar ocupat fent classes unes 20 hores per setmana i la resta del temps és el que dedicam a la seva preparació, a entrenar, a desensibilitzar-lo de tot allò que el pugui espantar, que s'avesi a veure genets molt diferents, a no témer cadires de rodes ni aparells sofisticats, que no reaccioni malament, etc. És una feinada però compensa!
Tants de cavalls junts, deuen ser mal de cuidar?
No tant, estan molt ben cuidats i es porten molt bé. Estan molt acostumats al trull de nins, monitors, pares, cadires de rodes, ... i són bons de dur... per exemple si un s'escapa del seu tancat, no hi ha pànic, no hi ha cavalls ressentits que cerquin fer destrossa, tot és molt previsible i per ventura el més probable és que aprofiti que va a lloure per venir a saludar-te. Això és fonamental. No són gens perillosos. Aquí no tenim cavalls empresonats, estan a lloure dins tanques grans. Aquests animals són molt gregaris i respecten el que fa de líder, i també el necessiten. Tots són amics i els agrada relacionar-se, veure's i ensumar-se. Els tenim agrupats segons el seu grup de feina i tipus d'animal. Són com una societat humana allà on és més valorat un premi que un càstig. Per premiar-los després de fer la classe són feliços amb un garrova, per això els nins ens duen bosses amb les garroves que troben! Aquí fomentam aquesta tendència seva al gregarisme i no els tenim tancats dins estables individuals que és com una tortura per a ells. Sempre estam intentant millorar el seu estat físic i anímic. Feim amb ells medicina preventiva a part de les típiques visites del manescal. Per exemple ens visita un dentista especialitzat dues vegades l'any, també tenem una acupuntora alemanya que els tracta, els donam massatges, etc.
Quin plans de futur teniu?
Ara estam experimentant per implantar un paddock paradise, una espècie de circuit de manera que els cavalls no estiguin dins un tancat sinó que estiguin a lloure imitant la seva manera natural de moure's. En el seu estat natural, els estudis diuen que els cavalls arriben a recórrer cada dia uns 40 quilòmetres pasturant, cercant aigua, trotant, jugant, etc. Vàrem posar un sistema de GPS a dos dels nostres cavalls per veure què feien de nit, on anaven, per on pasturaven dins la finca i després, analitzat sobre un plànol, és sorprenent veure que no aturen mai, que tot el temps van d'un cap a l'altre. Aquesta llibertat és genial per a ells perquè així estan actius i evites problemes de mobilitat, pensau que val més això que tenir-lo tancat dins un estable i després està obligat a anar-lo a treure perquè passegi una mica. Amb aquest circuit d'uns dos quilòmetres de llargària que estam fent estarem imitant la seva manera de viure en estat natural, cada dia els posarem el menjar en un lloc diferent, també l'aigua, obstacles, rampes, etc. i així hauran d'anar descobrint cada dia coses noves, no s'avorriran en el circuit.
També volem començar una nova activitat. Acab d'arribar d'una fira especialitzada de París, el Salon du Cheval i he vengut amb ganes d'implantar aquí l'activitat anomenada volteig cosac, es tracta de fer gimnàstica damunt un cavall però en grup, és a dir un grup de cavalls i un grup de nins en comú. És un projecte interessant de futur.