A Palma a la barriada del Molinar hi ha el carrer Rector Jaume Vallés ( 1907-1982 ).

Jaume Vallés Oliver nascut a Sencelles va ser durant 18 anys rector del Molinar, desde l´any 1932 fins a 1950, posteriorment fou rector de Sa Pobla fins l´any 1975 en que es jubilà. Morí a Sencelles l´any 1.982.

Desde l´any 2007 aquest carrer du el seu nom en aplicació de la llei de memòria histórica, l ´Ajuntament de Palma volgué reconèixer el que va fer per el Molinar i la seva gent.

Vull reproduir un petit fragment del sermó que pronuncià el 19 de Juliol de 1953 en motiu del 25 aniversari de la bendició del temple parroquial de la Mare de Deu dels Dolors del Molinar :

“ Molts estimats germans i feligresos tots de la mai oblidada parroquia del Molinar: Es la primera vegada després de tres anys d´ausenci d´entre voltros que me dirigesc als meus apreciats ex feligresos, però vos puc asegurar que no hi ha hagut cap dia que no hagi pensat amb voltros, amb el meu estimat Molinar…. Amb els pobrets que durant als anys d´escassesa vaig esser testimoni de les seves necessitats , dels seus apuros i de la seva miseria, amb els pescadors amb qui tantes vegades vaig fer una xerradeta i la seva vida me recordava els dotze apostols, pescadors com ells … amb tots aquells qui en moltes ocasions me prestaren el seu apoyo moral i material perque pogués segui treballant a dins aquesta barriada del Molinar, amb una paraula a sa Parròquia que durant devuit anys va esser objecte de les meves penes i de les meves alegries, dels meus treballs, de les meves preocupacions i del meu sacerdoci,,,”

Vos puc asegurar que coneguent com coneixia al meu tío Jaume aquestes eren unes paraules ben sentides i que de forma resumida expresaven el que visqué durant aquells devuit anys que començaren l´any 1.932.

El Molinar era una barriada obrera, de gent humil i quan esclatà l´any 1936 la Guerra Civil els seus habitants visqueren en primera persona la fam, la repressió i les miseries de la guerra.

Per casualitats de la vida vaig conèixer de primera ma testimonis del que D.Jaume Vallés va fer per gent que pasava fam i per gent que en moments determinats va veure seriament compromesa la seva llibertat i inclús la seva vida.

Quan ell morí jo tenía 17 anys i record que a més del funeral que va tenir lloc a Sencelles, hi va haver un funeral a Sa Pobla i un altre al Molinar. Desde la meva joventut i inexperiencia si em cridà l´atenció el sentiment de la gent al funeral del Molinar, vaig veure i entendre que aquelles persones sentíen un gran afecte per una persona que ja feia 32 anys que no estava amb ells. Després de tants d´anys aquell afecte demostrava qualque cosa més que el sentiment per una persona que ens havia deixat.

Avui aquest carrer que du el seu nom honra la memòria d´una persona discreta, callada, que cregué que el be es fa d´una manera subtil, coherent amb la doctrina cristiana que ell predicava.

Ha volgut el destí que ell que era una persona de l´interior de l´illa, nascut dins una familia pagesa avui tengui un carrer ben devant la mar en aquella barriada de obrers i pescadors a qui tant va estimar.

Vull acabar amb dos fragments de la poesía Mediterrània i Als Joves del seu admirat Costa i Llobera:

“ Mar de suprema blavor safírica,

Inagotable font de sal àtica,

ets bressol de la forma perfecta,

gremi matern de l´humanal cultura !

“ Siau qui sou; mes no atiant vells odis

de raça, ni amb enfàtiques

declamacions lloant tot lo que és vostre,

fins les mateixes úlceres….

Siau qui sou; mes no us tanqueu , ombrívols,

dins una llar histórica

sens horitzons. Volau sobre les terres

enfora, amunt , com l´àguila !”

A D.Jaume Vallés in memoriam.