Bebe con facilidad lo que te ofrece un hombre noble
y lleno de gloria.
!No se te resista el placer!
Te trajo un vino que se virtió
la túnica de oro del crepúsculo, con orla de burbujar,
en un cáliz en el cual no se escancia
sino a varones principales e ilustres.

No obró mal al escanciarte por su mano
oro fundido en plata sólida.
!Levántate obsequioso en honor suyo!
!Bebe por que su recuerdo perdure siempre!...

Aquest és un poema del diwan del príncep Abu Abd al-Malik Marwan, anomenat al Larif al-Taliq, o el Príncipe Amnistiat. Còrdova, any 978.

A continuació vé un dístic escrit al segle X, en una llengua que ja no és llatí pero no és encara el que, més tard, s'estendrà per València, Catalunya i les Balears, sense prioritats:

L'alba part umet mar altra sol.
Poy para bigil, mira clar tenebras...
(Traducció: l'alba porta el sol sobre el mar obscur, després salva pujols; mira, les tenebres s'aclareixen...).

Aquests documents anteriors, amb el dístic inclòs, varen sortir amb el títol original alemany l'any 1954 i deia així: Die Judin von Toledo, Lion Feuchr Wanger.
Nota: per desxifrar la procedència d'aquests documents haurem de recular en el temps i precisament a les Balears, les qual foren ocupades per Justinià l'any 534.
El Califa Abderrahmen II les ocupà des del 849 fins al 902. El seu fill Alhaquen II era molt aficionat a la lectura. A través dls anys va arribar a formar una de les biblioteques més completes, valuoses i extenses del món conegut, amb molt de llibres folrats i estampats en or i plata. L'any 954 Abderrahmen II ocupa Còrdova i el seu fill Alhaquen II trasllada l'esmentada biblioteca de les Balears a Còrdova, amb els seus poetes i ajudants. Qualcun devia escriure en mallorquí.
És probable que el poeta del “diwan del Príncep Amnistiat” aprengués molt bé la llengua de les Balears i que en escriure el poema de L'alba part umet altra sol... en llengua de les Balears, per tant serien les primeres paraules, un poc distorsionades escrites i parlades, que s'han trobat entre els anys del 900 al 1000.
Alhaquen II succeeix el seu pare fina a l'any 1013. El succeeix per la força Sulayman que ho va saquejar tot i arruïnà la famosa biblioteca, orgull d'Alhaquen II i de gent sàvia. Després altres aconseguiren el poder. Finalment i fins a l'any 1036, l'hegemonia de Còrdova hagué passat per a sempre. Abderrahmen II l'any 954-1013 ocupà Còrdova i formà el Califat que estava format per la major part de la Península Ibèrica, llevat del Regne de Navarra, el Regne de Lleó, el Comtat de Barcelona i Girona; i gran part de l'actual Portugal (vegeu el mapa). Tot això formava part del Califat de Còrdova, incloses les Balears.
És evident que la nostra llengua de les Balears estava a l'inici de ser escrita però ja era parlada en temps dels romans que parlaven el llatí. En mesclar-se aquestes dues parles, amb la feina quotidiana, al llarg de tants d'anys de convivència, neix la llengua romànica que és la llengua de les Balears, part d'aquesta llengua es formà amb paraules castellanes amb les quals s'ha complementat la nostra parla i que no podem descuidar que si s'anul·lassin aquests castellanismes, la nostra llengua i les altres similars, aquest col·lectiu quedaria molt mal parat, i si no, feis la prova, çes hora de reconèixer-ho.
Fins fa poc temps creiem que Ramon Llull era el pare de la nostra llengua escrita, però la cosa no és així, malgrat no ho vulguem creure, el poema ens ha retornat a la realitat.