Vàrem començar parlant del vell lledoner de la plaça i avui m'agradaria fer referència a un altre arbre igualment singular i centenari que també està sembrat a la plaça. És l'olivera situada a l'entrada de l'església devora la rectoria.
És un arbre centenari però a diferència del lledoner la seva infància i joventut la va passar lluny del nostre poble. És sencellera d'adopció des de l'any 1988 en què fou trasplantada al lloc on ara està en motiu del 750 aniversari de la fundació de la nostra Parròquia.
És sens dubte l'arbre mediterrani més característic, originari de l'Àsia menor. Del fruit de l'olivera, l'oliva se n'extreu l'oli que és a la vegada aliment, medicina, cosmètic i fins fa poc combustible per il·luminar les llars. La seva fusta és molt valorada per fer estris per a la llar i com a llenya per fer foc. Però l'olivera per damunt de tot és un arbre sagrat. Es podem dir l'arbre sagrat per excel·lència. És símbol de la pau, de l'ansiada pau, simbolitza el martiri, la saviesa i també la fecunditat. Les seves branques són utilitzades a moltes cerimònies religioses.
Igual que el lledoner és un arbre mitològic. A la mitologia grecoromana era el símbol de la pau i estava consagrat al deus Júpiter i Minerva. Però és sens dubte al cristianisme on l'olivera agafa tot el protagonisme. Simbolitza el principi i el final de la vida de l'home. El seu oli acompanya el naixement i la mort en els sagraments del baptisme i l'extremunció.
A la Pasqua els rams beneïts el Diumenge de Rams es col·loquen rere el portal, en el saló o a la finestra per esquivar desgràcies i els temuts llamps. Hi ha la creença que a una olivera no hi pot caure un llamp. Antigament dia 29 d'abril, festivitat de Sant Pere Màrtir, es beneïen rams d'olivera que es lligaven en forma de creu al mig d'una canya i es clavaven als camps i a les vinyes per evitar glaçades tardanes i calabruixades.
Al dia de l'Ascensió al migdia hi ha la creença que les fulles d'olivera s'encreuen unes amb les altres. A Manacor la nit de Sant Joan es celebren ritus de guarició d'infants trencats entorn d'una olivera. A Catalunya segons la tradició el tió de Nadal havia de ser d'olivera.
Com deia a tota la mediterrània simbolitza la fertilitat fent clara referència a l'abundància de flors i fruits de l'olivera. Dins la tradició màgica medieval es deia que el fum dels pinyols de l'oliva apropava els homes i les dones. I segons la tradició cristiana l'olivera es l'únic arbre que queda de quan fou creat el mon, ja que es l'únic que va sobreviure al Diluvi Universal. Diuen que és l'arbre mil·lenari per excel·lència ja que hi ha la creença que no mor mai, de fet sempre treu plantons per baix.
En quant a les seves propietats medicinals recopilant usos que te l'arbre i el seu fruit he trobat que si agafau fulles i escorça i feis una infusió serveix per rentar tota mena de nafres. L'oli si es pren en dejuni és un bon laxant natural. Igualment és molt indicat per pal·liar els efectes dels còlics nefrítics i hepàtics. Les infusions de fulles d'olivera tenen també propietats per regular la tensió i per baixar la febre.
I acab amb dues cites de dos llibres sagrats on podeu constatar que com deia no hi ha arbre més rellevant dins les religions que la nostra estimada olivera:
"Deu és la llum del cel i la terra. La seva llum es com la d'una espelma dins un fanal... s'encén gràcies a l'arbre sagrat de l'olivera, l'arbre que no es oriental ni occidental i que el seu oli fa llum casi sense tocar el foc : es llum de la llum" Alcorà.
"Al cap de quaranta dies, Noè va obrí la finestra que havia fet a l'arca....I envià una altra vegada el colom fora de l'arca. Cap al tard, el colom hi tornà duent al bec una fulla tendra d'olivera. Aleshores Noè va comprendre que l'aigua havia minvat a la terra". Llibre del Gènesi (Bíblia).
Antoni Vallés Perelló