Un any més, amb motiu de la Fira del Tercer Diumenge de Maig, el nostre poble, encapçalat pel Molt Il·lustre Ajuntament, haurà complit amb el bon afer de retre un reconeixement a alguna de les empreses o negocis de Sencelles que gaudeixen de certa tradició.
A tots els que ja han estat mereixedors d’aquest homenatge i els que ho seran en les edicions que encara han de venir, van dedicades les paraules d’aquesta aportació.
El benaurat i il·luminat Beat Ramon Llull, mestre universal del que ben aviat celebrarem el setè centenari de la seva mort, escrigué que: «Cadascú es guanya la vida amb l’ofici que ha après». Aquesta sentència, extreta de la terminologia medieval, ve a significar el mateix del que amb un llenguatge més arrelat a la nostra terra i més planer ve a dir: «tothom des seu pa, en treu ses sopes».
A Sencelles contem amb la sort de tenir bona representació de diferents generacions de gent ben feinera, que seguint el mestratge dels seus majors han donat vida a varis oficis o han sabut mantenir oberts els portals dels seus negocis. No aprofundiré gens dins la història pròpia dels tallers o obradors particulars d’aquestes nissagues, ni dels seus avantpassats que, amb tant d’encert i sota la celestial protecció dels patrons dels diversos oficis els posaren en marxa.
Les meves lletres, sense gaires pretensions, no més volen recordar la importància d’actes com aquests de reconeixement, significatius, meritosos, encoratjadors i prou dignes de tot elogi, ja que contribueixen al ressorgiment de la consciència pública del nostre poble i el despertar d’una letargia, a vegades, llarga i fora sentit.
I el marc en que duen a terme no pot esser més escaient, el de la nostra Fira tradicional, centenària. En altre temps, les fires gaudien d’una importància absoluta i transcendental que no tenen avui en dia. Cal emmarcar-ho tot en un contexts d’economia de subsistència. A Sencelles, dins el cicle d’un any sencer hi va arribar haver cinc fires, (casi res!), cada una d’elles donant resposta a una necessitat concreta dels nostres majors i de l’època en que es celebrava. Hi havia fira el diumenge abans del Dijous Bo d’Inca, festa de Santa Maria la Major, n’hi havia el darrer diumenge d’abril entorn de la festa de Sant Marc, llavors molt celebrat a Sencelles; n’hi havia també el diumenge anterior a la festa de Sant Pere, el darrer diumenge de setembre i aquesta, la del tercer diumenge de maig, la més important de totes i la que concentrava a Sencelles gent externa i sencellers de fora vila. La Fira de Sencelles altre temps, quan encara no més existien les de Santa Maria, Sineu, Sòller, Llucmajor i aquesta nostra, gaudí de gran influència comarcal i de rellevància socioeconòmica
Fou molta la paperassa que s’hagué de moure per demanar la llicència de creació per crear-la; documentació que anà i vingué, de Sencelles a la Diputació Provincial i de la Diputació Provincial a Sencelles. En un lloc determinat, es remarca que la Fira de Maig augmentarà i facilitarà el comerç i la indústria dins el nostre poble. D’això ara fa 154 anys.
Feia tan sols 9 anys que tota Mallorca havia patit una forta sequera que provocà, que molts de pagesos hagueren de partir cap a Ciutat per llogar-se a cases de senyors o, fins i tot, viure de la caritat de la gent. Però aquesta situació dramàtica no degué durar massa, mercès a la bona predisposició i faneria dels nostres avantpassats. Quan l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria vingué aquí per conèixer el nostre poble, hi trobà vint-i-tres negocis oberts i cinc forns de pa.
Podem creure, d’aquesta manera i pronunciar amb veu alta, que la Fira de Maig anava complint l’objectiu pel qual fou creada. Les fusteries, ferreries, botigues, tallers de teixir, de paraires i de teixir lli, tallers de sabaters, serradores, teuleres, molins de vent fariners, els mestres d’obres, i fins i tot els alambins, anaven prenent volada dins Sencelles i podien oferir una quantitat considerable de llocs de feina. Molta de la gent que un dia es va veure obligada a fer bolic i partir, ara podria tornar a viure a ca seva, en aquest refugi privilegiat i sembrat dels més ancestrals i encisadors prodigis. Aquí podrien assegurar-se de bell nou, un sou encara que fos humil. Aquest fou l’inici d’una època de bonança industrial i d’embranzida econòmica per a Sencelles, que es projectava a Ciutat amb la venda dels seus productes.
Aquells tallers que s’anaren obrint a quasi tots els carrers de la nostra vila, sens dubte, troben els seus orígens en les necessitats de llavors. Per desgràcia, alguns d’aquells oficis han desaparegut, atès que la societat civil actual no requereix d’aquets serveis.
No hem d’oblidar mai que un poble es forja com a tal amb la fidelitat de la seva gent, amb la convivència fraternal i solidària, amb esperit de reconeixement i de gratitud. Recordar i homenatjar la nostra gent i els oficis que han desenvolupat, o que encara desenvolupen, pot ser una síntesis de tot això, car la voluntat de la bona gent mallorquina i sencellera, és la de fer una feina ben feta al servei de la comunitat, és a dir, del nostre poble.
Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles