Durant l’any 2013 hem pogut recuperar, netejar i col·locar, en les capelles que corresponien, una col·lecció de figuretes de plata retallada, a voltes cisellada o gravada, que en segles passats reuniren les devocions de Santa Àgueda i de Sant Antoni Abad o de Viana, en el nostre poble de Sencelles. Aquestes figuretes popularment son anomenades exvots. Si cerquem aquesta paraula en el Diccionari Català-Castellà-Valencià, d’Alcover-Moll, el resultat de l’entrada és prou aclaridor. “Exvot: Do ofert a una imatge religiosa en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut, i que consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera la dita imatge”.
El costum d’ofrenar exvots a un sant o a una divinitat no es original del cristianisme ja que tothom sempre ha sentit la necessitat de guarir-se d’aquelles adversitats que l’afligeixen o d’alliberar-se de desgràcies. Hi ha qui afirma que es remunten a l’època del Neolític i des de llavors i fins als nostres dies s’han mantingut més o menys constants.
Les de Sant Antoni, en nombre menys considerable, fins ara restaven penjades del bàcul, juntament amb la campaneta característica, de la figura que presideix la seva capella. En canvi les de la nostra Patrona i protectora, la gloriosa Santa Àgueda, que son 94 figuretes, van aparèixer fa un temps en dos llocs diferents, unes dins una capseta a l’arxiu parroquial acompanyades d’un paperet que duia escrit “EXVOTOS QUE SON DE LA PATRONA SANTA AGEDA” i unes altres penjades a dos claus clavats en el revers de la imatge de la seva capella. Aquestes darreres foren descobertes l’any 2009 en motiu de baixar la figura per procedir a la seva restauració.
Si algun cronista consignà els favors extraordinaris concedits per Santa Àgueda als seus devots, així com veurem que es feia a altres santuaris i llocs, aquestes narracions, que ara serien tan d’agrair, s’han perdut irremeiablement per nosaltres, i amb elles s’ha esvaït també la memòria d’una gran part dels prodigis atribuïts a la seva intercessió. Però algunes de les meravelles que ha obrat la nostra Patrona queden paleses amb l’ofrena d’aquestes presentalles. Representen els prodigis i miracles obrats en tota casta de membres emmalaltits del cos humà, principalment pits de dones, i moltes altres gràcies. Cada un amaga una història que un dia afligia el cor d’unes persones i ara senten la necessitat de deixar un testimoni perenne de gratitud. La col·lecció actual es classifica d’aquesta manera, Mans: set. Pits: vint-i-set. Figures d’home: deu. Cames: dotze. Figures de dona: setze. Busts d’home: tres. Ulls: deu. Braços: un. Boques: una. Cors: un. Llengües: dues. Cares de dona: una. Animals: un (un ase). No identificats: dos.
A la gent de Sencelles aquest tipus de figura d’art popular no ens resulta gens estrany. Tots hem visitat el Convent de la Caritat i les monges que l’han habitat o l’habiten ens han fet fitxar en la bona col·lecció de “promeses” que allà s’hi guarda. Son més d’un milenar de peces, exposades en 4 vitrines donades per aquest afer expositiu pel noble benefactor del nostre poble Don Martí Mayol. Mn. Bartomeu Oliver escrivia l’any 1933 que hi ha “pits, cors, bisbes, cames, peus, mans i moltes altres parts del cos humà; crosses, vestits de mort; braus, vaques amb el vedellet devora, porcs, cabres, cans, egües, poltres i tota casta d’animals útils a l’home”. També ens diu que en algun moment donat alguns foren fusos per poder fer objectes de culte per la capella del mateix Convent de la Caritat. Segurament molts dels santuaris, que per tot arreu hi ha a Mallorca, no han pogut reunir un nombre tan elevat de figuretes d’exvots com el que ara podem trobar a Sencelles.
Els orígens d’aquestes peces a Mallorca es remunten al segle de la mateixa Conquesta Catalana, a partir d’aquell moment clau de la nostra història cristiana, fou tradicional l’oferiment de joiells, vestidures i altres objectes personals. Uns primers testimonis els podem trobar gravats i adornant les orles de les estampes més antigues que les parròquies, santuaris i confraries repartien entre la seva gent devota. Les col·leccions xilogràfiques de Mallorca ens ofereixen bons exemples sobre el tema. De la darrera meitat del segle XV o principis del XVI, son unes estampes que representen a Sant Antoni Abad i als sants metges Cosme i Damià, que ens mostren aquest recurs decoratiu que demostra que ens trobem davant uns bons intercessors per a les afliccions humanes. D’aquell mateix temps (1563) és l’Ordinació que feu el Bisbe de Mallorca al Santuari de Lluc: “Ordenam que es tengue un libre en el qual escriguen les presentalles, dons i caritats de diner que es presentaran a Nostra Senyora. Escrituras lo any, mes, dia lo nom del devot i la causa perque es oferta ab diligencia possible...”
Aquesta ordinació manada pel Bisbe Diego de Arnedo ens vol fer veure que l’ofrena d’exvots era un costum generalitzat entre el nombrós gruix de gent pietosa que a les hores dominava Mallorca, i que calia dur un cert control i constància de les entrades, que s’anaven multiplicant.
Fent parella amb aquestes promeses de fulla de plata retallada son els retaulets pintats amb malalts prostrats al llit i protegits per alguna advocació de la Mare de Déu o per algun membre del santoral popular mallorquí. També son comunes les escenes d’accidents, naufragis, etc. Ni els d’una modalitat ni de l’altre passaven desapercebuts per la gent devota que estava acostumada a veure’ls penjats a les escalonades dels cambrils a on pujaven a venerar les figures sagrades, a les sagristies o cambres adjuntes als altars, de les voltes de les capelles o enganxades a les mateixes figures, com era el cas de la nostra Parròquia de Sencelles. A mode d’exemple copiarem el que el caputxí, Pare Gaietà de Mallorca va escriure l’any 1746 a l’obra que va dedicar a la història del poble de Lloseta “Loseta ilustrada...” Fent referència al cambril de la Mare de Déu moreneta d’aquell poble diu que “todavía están colgadas las paredes de su templo de tantos exvotos y trofeos, que no tienen mejor colgadura los católicos que estar contemplando los prodigios que indican aquellas bendas, muletas, grillos, esposas, cadenas, arcabuces, lanzas, pistolas, espadas, puñales, cuchillos, que están pendientes de aquellas santas paredes. Por toda la iglesia se admira una multitud de retablillos, donde con diversas figuras se expresa la necesidad de los que hicieron el voto”.
Un altre document gràfic és un gravat que coneixem, datat de 1700 i que mostra el sepulcre gòtic del Beat Ramon Llull que es guarda a la Basílica de Sant Francesc de Ciutat i la disposició de com s’exposaven els exvots. S’hi veuen clarament 19 retaulets, almenys 25 figures de retall, algunes cintes o venes i dues llànties que cremaven l’oli que ofrenava la devoció de la gent, també a mode d’exvot.
Una altre modelitat que també podem trovar son els fabricats en cera. El seu us es va fer més habitual en temps d’escassesa econòmica i avui en dia encara son molt usuals, principalment, en el nord i en el llevant d’Espanya. A Mallorca hi tingueren poca incidència, que no nul·la. He vist una bona col·lecció a l’Ermita de Santa Àgueda del poble de Catral a Alacant i també he estat testimoni d’ofrenes d’aquest tipus a la imatge de la mateixa santa,Patrona nostra, de la Parròquia de Sant Jaume de Barcelona. En el veí carrer del Bisbe de la Ciutat Comtal hi trobem una cereria fundada l’any 1825 on dels seus obradors surten els exvots de cera que la gent de Barcelona presenta als sants de les seves devocions.
En definitiva, tanta va arribar a ser la popularitat d’aquests objectes religiosos que era fàcil, també, que fossen un motiu comú dins el cançoner religiós. Copiem la lletra d’uns goigs de la Mare de Déu de Lluc, que almenys daten del segle XVI:
“...Cubertes són les parets
de vostra iglésia santa
dels miracles que haveu fets
per la fe que us tenim tanta...”
I una estrofa d’uns altres goigs cantats en llaor de la Mare de Déu del Puig de Sant Salvador de Felanitx diu així:
“Los vostres miracles grans
publiquen vostres parets
ab vots, prendes, retaulets,
presentallas, peus i mans:
dels bens sou dispensadora,
dels mals el remey millor;
siau nostra intercesora,
Verge de Sant Salvador.”
Hem volgut presentar aquest article davant la proximitat de la festa patronal de Sencelles en honor de Santa Àgueda, amb l’únic objectiu de refrescar la memòria de que Ella, la santa siciliana, és una dels que Déu ha escollit per protegir al nostre poble i defensar als que hi habitem davant les adversitats dels temps i les malalties que afligeixen el cos.
Santa Àgueda és universalment coneguda i venerada contra el mal de pits. Les dones que sofreixen el dolorós càncer de mama, a voltes agrupades en associacions socials, hi acudeixen amb la confiança de que ella les guarirà d’aquesta dolència que els afligeix. Això és ben antic, ens ho confirma aquelles vint-i-set figures de pit de la col·lecció d’exvots de Santa Àgueda que hem fet referència i per ventura també, les altres desset figures femenines. Uns goigs catalans “de la gloriosa Verge i Màrtir Santa Àgata advocada contra el cranc de pit” son ben clars en aquest sentit, una de les seves estrofes la lloa així:
“Desde el Cel, Verge amorosa,
guardeu-nos de tempestats,
cranc dels pits, enfermetats
y de cosa perillosa;
Màrtir de Déu molt aimada,
pregueu per tots els pecadors
i alcanceu el Cel a tots,
Àgata, verge sagrada”.
Però si el lector vol encara constatar més aquestes paraules nostres sense sortir de l’illa, pot visitar el Santuari de Santa Margalida de Crestatx del municipi de Sa Pobla, i hi trobarà, en el retaule major de la titular i fent parella amb una tela de Santa Apol·lònia, una altre de Santa Àgueda, clara demostració que en aquell indret també hi es venerada la nostra Patrona. I si entra a la sagristia i visita el seu museu, en una vitrina podrà contemplar una petita col·lecció d’exvots de Santa Àgueda que, també, tenen forma de pits.
Jordi Llabrés i Sans, cronista.