Hem d’admetre i valorar que en el nostre poble les festes que es celebren en el curs de tot l’any, mercès a diversos col·lectius que s’hi han volgut implicar, gaudeixen d’una forta embranzida i revitalització. Com no pot esser d’altre manera les de Santa Àgueda no s’allunyen d’aquesta realitat. Santa Àgueda és la Patrona principal de Sencelles, per un vot que feren els nostres majors i que l’any 1646 reafirmaren i confirmaren els Jurats de la Universitat de la nostra Vila, o sigui els nostres antics regidors. Sempre i sense cabuda de cap excepció les festes patronals d’un lloc eren, son i han de ser tingudes com de les més importants de totes les que es celebrin durant tot el cicle anual. Enrere queden i ja quasi estan oblidats els anys en que quasi fou extingit l’esplendor i magnificència d’aquestes colendes diades patronals de Sencelles. Dins el camp de la recuperació hi prengué especial rellevància l’animós Centre Cultural de llavors, i la bona llavor sembrada en terra fèrtil, ara encara dona tal fruitada que seria impensable deixar de banda o suplantar per una altre, la nostra festa genuïna de Santa Àgueda. És veritat que es conserva poca cosa de la seva consueta tradicional que el nostres majors conegueren, saberen transmetre d’una generació a l’altre i respectaren sense grans alteracions. Però encara ara, tot i que adaptant-se a les exigències i els gusts socials vigents, la festa de Santa Àgueda segueix essent i ha de ser sempre la FESTA DE SANTA ÀGUEDA.
Aquesta reflexió m’ha servit com a pòrtic d’una relació de tres aspectes que a nivell cultural i històric han pogut contribuir a fer més especial la festa patronal d’enguany.
Reproduccions de l’obra “El Miracle de Sta. Àgueda” de J. Guerra
A finals del mes de gener, quan tots els motors estaven ben en marxa amb la organització de les fetes, en el mostrador del Forn Degustació Ca’n Pep s’hi exposà una figura de la nostra Patrona, obra que vaig encomanar l’any passat a l’artista senceller Joan Guerra i Oliver. Ell, com tots sabem, és un pintor que ha desenvolupat el seu talant artístic dins el moviment naïf i amb una amplíssima producció que quasi sempre ens remet a la quotidianitat dels mallorquins, i també dels sencellers, a la nostra tradició, al nostre folklore, a les nostres devocions... La seva obra, exposada a nombrosos indrets del país i també de l’estranger, demostra en moltes ocasions l’orgull i l’amor que té envers Sencelles. Del seus pinzells i dels seus colors, sempre vius, del seu geni i de la seva aptitud, hom a pogut contemplar escenes ben del nostre poble, com ara llegendes que hem heretat de l’avior, diverses escenes de la vida de la Tia Xiroia... Joan Guerra, amb tota la seva producció artística, a més d’honorar la noble art de la pintura, dedica un càntic solemne a la seva terra i a la seva gent.
Aquesta figura de Santa Àgueda de que parlem estarà exposada en un lloc que, com tots sabem, és el negoci familiar d’en Ramon Morey, un dels obrers majors de la festa de la nostra Patrona, el qual ostenta aquest càrrec per tradició familiar iniciada almenys en el segle XVI. Sens dubte aquesta peça, tot i esser menuda, però ben acabada, de “cara rodona, mirada viva i ben endiumenjada”, tot i s ser de propietat privada, ve a enriquir un poc més el patrimoni artístic nostrat i esdevé una senya clara de la identitat de Sencelles.
Coincidint amb aquella “entronització” de Santa Àgueda a Can Pep, es posaren a la venta unes reproduccions de la pintura “El Miracle de Santa Àgueda”, obra del mateix Joan Guerra, de l’any 2011. Es va fer una tirada limitada de làmines, cada una numerada i signada per l’autor, que reprodueix el moment en que el poble de Sencelles és va deslliurar d’una sequera feresta gràcies a una ploguda generosa que ens envià Santa Àgueda. A hores d’ara encara es poden adquirir exemplars d’aquestes reproduccions al mateix Forn o a la Parròquia de Sant Pere de Sencelles.
Imposició d’una condecoració a la imatge de la nostra Patrona
El mateix dia de Santa Àgueda vingué a Sencelles i va participar de la festa religiosa una representació de l’Orde Militar del Collar de Santa Àgata de Paternó, amb l’objectiu d’imposar a la imatge de la nostra Patrona la Creu o Venera d’aquella corporació de cavalleria i de beneficència.
Aquesta radica a l’illa de Sicília, bressol de Santa Àgueda i a hores d’ara està estesa a tot el món. S’atribueix la fundació de la mateixa al Rei en Jaume I d’Aragó i alguns historiadors defensen que ho feu amb motiu de la Conquesta del Regne de Mallorca. Actualment qui està al cap damunt de l’escala jeràrquica d’aquesta orde ostentant el títol de Gran Mestre, és S’Altesa Reial Don Francesco de Paternó Ayerbe i Aragona, Duc de Carcasi i Princep de Emmanuel i Aragona. Descendent directe del Rei en Jaume i de la seva tercera dona Teresa Gil de Vidaure.
El passat dia 5 de febrer, després de l’ofici solemne que presidí el Molt Il·lustre Don Antoni Fullana, Canonge de la Seu de Mallorca, la màxima representació del Priorat de Catalunya i Aragó en nom del Gran Mestre de l’Orde i en presència del clergat que es feu present a la festa, de les primeres autoritats del nostre poble, dels obrers de Santa Àgueda i de tots els presents, va imposar la Venera a la nostra Patrona. Els sencellers i sencelleres, i tots els devots de la Màrtir siciliana agraïren tan altíssima consideració amb una sentida i ben prolongada ovació.
Les relacions entre la nostra Parròquia de Sant Pere i l’Orde del Collar de Santa Àgata de Paternó s’iniciaren l’any 2007 en el moment en que es va celebrar un solemne capítol d’investidura de nous cavallers i dames, a la Parròquia Castrense de Santa Margalida de Ciutat de Mallorca, que fou presidit pel dit Gran Mestre. Per aquella celebració la nostra Parròquia de Sencelles va deixar el reliquiari de Santa Àgueda, el que fou venerat per S’Altesa Reial. L’Orde del Collar de Santa Àgata de Paternó justifica la imposició de la seva Venera a la nostra Patrona com a perpètua recordança i agraïment a aquella deferència que la Parròquia de Sencelles tingué amb l’Orde.
Dos quadres del segle XVIII per la Capella de la Patrona
7 de març d’aquest any 2014, sens dubte una data que quedarà registrada en els anals històrics de la Capella de Santa Àgueda. Aquest dia foren col·locades en les seves parets laterals dues pintures, d’excel·lent factura, datades entorn de 1725 i atribuïdes al cercle del pintor mallorquí Miquel Pont. La primera, que s’exposa a la part de l’esquerra, representa el cruent i gloriós martiri de la nostra Santa Patrona. El segon quadre ens mostra el moment en que ella, ja martiritzada i reclosa a la presó, va rebre la visita de l’Apòstol Sant Pere que fent-se acompanyar per un àngel la volgué consolar, guarint-li les ferides.
Aquestes dues obres son procedents de Can Solleric de Ciutat de Mallorca, antic cassal del marquesos del mateix títol que s’aixeca al bell mig del Passeig del Born. Després de que l’Ajuntament de Palma adquirí l’immoble i el mobiliari que guardava, aquests quadres foren restaurats per José Manuel Pardo l’any 2002 i després col·locats a la Capella Reial de Sant Marc del Castell de Bellver. Il·lustrant el present article oferim una fotografia d’aquell oratori en la que encara s’hi poden veure els quadres abans de ser traslladats a Sencelles.
A finals de l’any passat 2013 i assessorats pel bon amic Bartomeu Bestard i Cladera, Cronista Oficial de Palma, iniciarem els tràmits per sol·licitar a l’Ajuntament de Palma el dipòsit dels dos quadres a la nostra Parròquia. Autoritzat per la Cancelleria del Bisbat de Mallorca, dia 3 de febrer de 2014 el Rector de Sencelles signava instància al Sr. Batle de Palma. El mateix dia de Santa Àgueda, prèvia visita al nostre poble per reconèixer la capella de la nostra Patrona, el Cronista de Palma emetia un informe favorable per autoritzar la cessió. D’aquell document copiem les següents paraules les quals ens poden omplir d’orgull: “... sabent de la gran devoció que hi ha a Sencelles per la seva patrona, i tenint en compte que, tant en el temple parroquial, com a la rectoria, es conserven en molt bon estat els seus bens mobles, car hom hi té cura de llur manteniment i ús, no veig cap inconvenient en donar en dipòsit les dues pintures per tal que siguin col·locades en la capella de la patrona de Sencelles, sempre i quan la parròquia es comprometi a llur manteniment i cura...”
La resposta favorable no es feu esperar, dos dies després a l’Area de Cultura de l’Ajuntament de Palma s’estenia el Decret de Cessió que ve signat, entre altres pel Sr. Fernando Gilet Sancenón, Tinent de Batle i Regidor de la dita Àrea. Dia 5 març es feu efectiu el trasllat al nostre poble recepcionant les dues obres qui signa aquest article, com a sagristà major de la Parròquia de Sencelles i cronista oficial de la Vila.
Com queda demostrat en aquest i en altres articles que hem anat publicant d’un temps ençà, la història i la devoció a la Patrona de Sencelles segueix viva. Bo serà que les generacions actuals ens engresquem seguint creant tradició, i sobretot si aquesta és bella. Bona cosa és per un Poble engrandir i saber transmetre a les generacions les glòries i els blasons congriats en els segles passats i, també, en el present.
Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de la Vila de Sencelles.