Si abans xerràvem de cultura gegantera amb Sa Reviscolada, ara parlarem sobre un altre element important de la nostra cultura popular, sa fira de Sencelles, que es celebra cada tercer diumenge de maig.
El diccionari català-valencià-balear defineix una fira com “el mercat més important que l’ordinari, celebrat en lloc públic i en dies assenyalats, que generalment són de festa a la localitat on es celebra”. Si a aquesta paraula tan nostrada hi afegim el verb fer, ens dona com a resultat el títol del present article, que fa referència a una locució que significa fer tracte, entendre’s, obtenir la compra, venda o barat d’una cosa.
Una fira es pot concebre com un mercat extraordinari, de caràcter anual i periòdic, on productors, intermediaris (mercaders, negociants i marxants) i compradors duen a terme intercanvis de bestiar, productes del camp, llauna i fang, teixits...celebrades en lloc públic en dies assenyalats que són de festa major al poble on es celebra. Antigament, eren considerades fires majors el Dijous Bo d’Inca (la fira de les fires o la fira de Mallorca. Gabriel Janer Manila, al llibre Les festes llunyanes, ens diu que la tradició de fer fira els dijous a Inca es remunta al temps dels àrabs. El punt de partida de les fires inqueres és la festa de Sant Lluc. A aquesta gran fira hi havia tota casta de divertiments, com cucanyes, trencadissa d’olles, muntanyes russes o teatre de teresetes, a més de mercaders d’animals de bestiar, de cabestre, muls somerins, ovelles mallorquines, someres...Els infants també podien trobar joguines, cavalls de cartró, cuinetes, carros de fusta o pilotes de goma) i la Fira de Llucmajor i, a la primavera, les fires de primer diumenge de maig de Sineu i tercer diumenge de maig de Manacor.
 |
Durant l’edat moderna, les viles mallorquines organitzaren bona part dels afers comercials, entre els quals hi tenien cabuda les fires i mercats. L’economia s’ordenava entorn a una agricultura de subsistència, fonamentada en el conreu dels cereals, la vinya i l’olivera, activitats que, per la seva precarietat en termes productius, afavorien que periòdicament es produïssin caresties alimentàries entre la població. Aquesta situació motivà que des de diferents consells de la Universitat, òrgans rectors de les localitats mallorquines i configurats per institucions com el batle, els jurats o consellers, s’organitzés l’administració i proveïment dels productes necessaris com carn, peix, oli, sal i cereals.
Bona part de les viles mallorquines comptaven amb la botiga o quartera, magatzem municipal on es traficava amb grans sense que existís cap ànim de lucre. Al capdavant s’hi trobava la figura del botiguer, càrrec designat pel Consell de la Universitat (ajuntament) per un període d'un any. La venda de carn era exercida com una facultat pública a través del carnisser, el qual afrontava una taxa municipal coneguda com “sisa” (impost que es cobrava damunt els comestibles i altres mercaderies, llevant-ne una part del pes o mesura).
La venda dels anomenats productes se circumscrivia a una sèrie de prescripcions, com la taxació periòdica dels preus, la utilització dels pesos i mesures establertes. La figura que s’encarregava del funcionament del sistema comercial era el “mostassaf”, magistrat municipal al qual se li confiaven tasques com la inspecció de pesos i mesures o la vigilància del mercat. La seva instauració es remunta al 1336, any en què s’anirà introduint a cadascun dels pobles mallorquins, seguint el model del “mohtasib” de les poblacions hispanomusulmanes. En quant a la seva designació, a partir del 1464, s’adopta el procediment del sac i sort, pràctica en un primer moment triennal i després anual. El nom d’aquest procés ve de la col·locació dels noms dins un sac i es triava a sort el cognom d’un dels elegits.
Un cop exposat el funcionament de les fires i mercats, passarem a explicar la importància d’aquest referent de la nostra cultura popular a l’època contemporània. Des de finals del segle XIX, les fires, com a mercats extraordinaris que eren, varen ser el marc idoni pel desenvolupament d’actes festius, culturals, esportius o folklòrics, demostrant així les connexions entre fira i festa. L’apartat musical el conformaven els concerts de bandes de música, locals o foranes, i les ballades populars. Avui dia, durant la revetla de la fira, es celebra el que els sencellers anomenem “Sencelles espipella”, on paradetes de les diferents associacions del terme municipal es concentren a la Plaça de la Vila (on es fa l’ofrena floral a Sor Francinaina cada 27 de febrer, Sa Reviscolada, la verbena o els foguerons a la nostra patrona) per a que les persones provem els seus plats, amenitzant l’ambient amb la música i la festa. Començat el segle XX, durant la postguerra, les fires es ressentien, tornant-se activar a les acaballes dels anys quaranta i cinquanta. Dins aquesta època, hi podem incloure el contraban i l’estraperlo. Augmentaren les activitats firals i les dimensions dels mercats, procés que abocaria la fira cap a una pèrdua del valor tradicional dels anys vuitanta.
Antoni Vallés Perelló ens conta la relació entre fira i economia per tal que vegem la semblança entre aquests dos factors: “les fires varen néixer en un context de naixement econòmic i demogràfic. El que cercaven era reactivar el comerç, principalment amb la venda d’excedents agrícoles i productes manufacturats. Així, amb aquestes cites periòdiques, el que es feia era oferir a les comunitats i a la població del lloc la possibilitat d’adquirir productes tant de primera necessitat com productes als quals la gent no tenia accés”.
Un element nou vindrà representat per la creació a molts pobles de fires relacionades entorn a un fet o tema, com es veu a la Festa des Sequer a Lloret, la Fira de les Flors a Costitx, la Fira de l’esclata-sang a Mancor de la Vall o la Fira de la perdiu a Montuïri. També cal mencionar fires de distinta significació com la Fira des Fang a Marratxí, la Fira Gremial a Alaró i la Festa des Jai a Búger (on molts bujarrons esperaven amb ànsia l’arribada dels padrins o jais que tornaven de la fira de Sineu, on venien el que feien els habitants de Búger durant les llargues vetllades d’hivern, com el culleram de fusta o picarols). Dins el temps de pasqua, al recinte firal de Son Fuster, a Ciutat, hi podem trobar la Fira del Ram, on molts joves i no tan joves van per gaudir de les atraccions vingudes d’arreu.
En conclusió, cada tercer diumenge de maig, Sencelles és el focus on es concentra l’economia, l’artesania, l’agricultura i la ramaderia, ja que s’hi pot observar una gran afluència de gent del poble, de la comarca i de gent vinguda d’arreu de Mallorca. La nostra fira és un element de la nostra cultura i de la nostra identitat social com a poble, perquè amb ella feim poble i feim fira.
Miquel Vallés Sansó
