Amaneix, surt el sol, els nins esperen impacients. Es preparen: es posen les jaquetes, agafen tot el necessari i es posen en fila davant la porta de l’aula esperant el moment... Avui sortim!
Quina aventura ens espera? Cada sortida és diferent, plena de sorpreses, hi ha dies que ens trobem amb un conegut que ens conta qualque anècdota o ens mostra el que està fent. Altres dies ens topem amb qualque animal i l’examinem de dalt a baix, inclòs hi ha sencellers que ens obren les portes de casa seva i ens conviden a agafar taronges dels seus arbres, a menjar una galeta, a observar les plantes del seu jardí o a jugar una estona al seu pati.
 |
Sencelles és una meravella per als sentits si l’observem amb els ulls ben oberts, veiem i observem la natura, un arbre és de color verd a la primavera, groc a la tardor…
Manipulem i experimentem quan toquem, ensumem una flor, collim una pedra, juguem amb la terra.
 |
Acceptem les nostres limitacions i intentem superar els nostres reptes: un infant vol pujar damunt un munt de terra, patina, ho intenta una altra vegada, uns s’aturen, altres, ho segueixen intentant fins arribar, et miren, necessiten la teva aprovació. Les seves mirades i tot els sentiments que expressen en aquell moment són molt enriquidors, tant per ells com per a nosaltres.
També aprenem conceptes: els nins es fixen amb tot; si a la paret hi un forat amb forma de triangle, rodona, una pilota que esta enfilada, un cotxe que està espenyat... són autèntiques esponges.
Anem el mercat veiem els caixons de fruites, verdures ..., tot això resulta molt més profitós que treballar-ho damunt una fitxa: aferrar un gomet el plàtan que és de color groc. Així toquem la realitat amb les mans.
 |
Sortim i anem a veure els animalets que tenim el nostre entorn: els porquets, les gallines, els cavalls, un moixet, un canet...
Anem a veure a la gent gran del poble a la residència, cantem, ballem, compartim emocions i sentiments amb tots ells. Veure les expressions i les cares dels nostres padrins i infants és meravellós, són moments màgics que s’han de viure.
També anem a jugar al camp de futbol, correm, pugem, ens enfilem i ens relaxem a la gespa.
Veure gaudir als infants a la vegada que aprenen és la nostra manera d’educar... Quin sentit té ensenyar alguna cosa als infants que poden aprendre per ells mateixos?
Jana Suau
Coordinadora
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Telf.: 971 874 061
 |
 |
 |