Max Gonzàlez de l'escola canina Maxis K9

En Max González és de Salamanca i fa uns nou anys que va establir-se als afores de Biniali per muntar una escola per a cans. Ens rep a la finca situada vora el torrent de Solleric, molt a prop de la residència de ses Garrigues d'Amunt. El trobam enmig d'una classe individual on n'Apolo, un vivaretxo ca de pastor alemany de pocs mesos, va aprenent amb la seva propietària normes de conducta. Després compareix el seu germà de ventrada Arkan i volten i s'encalcen amb una juguera que no s'acaba mai.

 

 

Jo ja des de ben petit havia tengut cans i sempre m'havia interessat aquest món d'educar-los, de l'obediència avançada i del treball esportiu amb ells. Fa uns 9 o 10 anys, amb un company vàrem crear Maxis K9, que ve del meu nom Max i del principi d'Israel (el nom de l'altre soci). Després ell es va retirar i jo vaig tirar endavant tot sol amb l'escola. K9 s'explica perquè llegit en anglès sona com a caní.

 

No, els cans sempre havien estat el meu hobby, però en realitat jo vaig venir a Mallorca l'any 2001 a fer feina d'instal·lador de Pladur. Tenia molta de feina i vaig arribar a tenir la meva pròpia empresa instal·ladora, fins i tot tenia a vegades 2 o 3 empleats, però el tema del cans m'estirava i vaig decidir dedicar-m'hi plenament. Vaig fer un any de feina a un centre caní fent també ensinistraments particulars fins que em vaig decidir a muntar el meu propi negoci. Era just al principi de la darrera crisi però ho veia tan clar que vaig ser atrevit i em vaig tirar a la piscina.

 

He fet seminaris i tenc cursos però crec que en aquest món en realitat no hi ha res escrit encara, és a dir, cada ca és diferent, i és l'experiència la que et dona la capacitat de sentir el ca, d'equivocar-te, de rectificar, de ficar-te dins el seu cap, saber el que pensa... que és al final el que et dona l'èxit. Això no s'aprèn en un mes ni en un any, és a costa d'un treball diari de moltes d'hores de pràctica.

 

Sí, les necessitam per a les classes individuals i amb més espai per a les grupals. Faig de criador esporàdic, hi faig les classes de l'escola i també entrén per a les competicions esportives amb pastors alemanys. Són unes competicions reglades IPO, que són unes sigles en alemany que volen dir rastre, obediència i protecció / defensa.

Ah, és per això que sentia que li deies a n'Apolo unes ordres i no entenia res...

Sí, eren en alemany. Però també poden ser en anglès, castellà, català... en l'idioma que li parlarà el seu propietari. Jo als meus cans, que els prepar per les proves IPO, ho faig en alemany, i per costum m'hi surten. Del que es tracta és que siguin paraules curtes, senzilles, enèrgiques, concises... que el ca s'avesi i reconegui què volen dir.

 

La gent ve per la fama que tenim. No feim publicitat sinó que els que demanen per classes és perquè han sabut de la nostra existència pel sistema del boca orella. Normalment venen propietaris de cans que tenen problemes amb la seva mascota: que estiren massa de la cadena, que necessiten modificar la conducta, ... la gent el que vol és veure resultats amb el seu ca. De fet, veus els propietaris i ja pots dir com seran els cans... els alemanys són molt disciplinats, compromesos i complidors, idò volen que els seus cans ho siguin i no lladrin perquè sí, que no hi hagi cap risc, que se sàpiguen comportar rectament, que estigui ben educat,... en canvi aquí la regulació és ben escassa en quant a l'educació d'un ca.

 

Em telefonen i m'expliquen que tenen un ca que necessita educar o corregir tal cosa. Jo els cit, els vaig una entrevista en viu i veig com es comporta, què fa, com actua, puc veure que em transmet... i els vaig com una espècie de pressupost de les hores de classe que previsiblement haurà de menester per aconseguir l'objectiu marcat. Sempre tenint present que es necessita la implicació de l'amo, de res serveix venir aquí i que jo li ensenyi al ca unes pautes si després l'amo no les posa en pràctica i l'avesa a aquella manera de fer. Hi ha classes individuals, sobretot per al tema de l'obediència, però en feim també de grupals. A les classes en grup els cans interactuen, s'avesen a practicar amb situacions reals: passejar i creuar-se amb gent i d'altres cans, saludar altres propietaris, poder-lo deixar tot sol mentre l'amo fa una feina, etc. Per als que ja són veterans i es volen posar a prova tenim les competicions del Reglament Cívic per al Ca Urbà (RCPU, en les seves sigles en castellà). Són unes proves d'ensinistrament de carrer que hem creat on hi ha uns exercicis, unes puntuacions aconseguides segons com ha anat, un jutge homologat, etc. Del que es tracta és de passar-ho bé educant el ca. Va destinat als cans que ja han superat una sèrie d'exercicis senzills però el que volem és que el ca es comporti saludant, que estigui quiet passi el que passi, que acudesqui a una cridada de l'amo encara que hi hagi molts d'altres estímuls com menjar, d'altres cans, juguetes, etc.

 

És clar. Hi ha molta de gent interessada. Hi ha tanta de gent darrera donant suport! Ens motiven i ens ajuden a continuar. Funcionam com un club i som com una petita gran família. Són amics i companys. No es pot arribar sol a les grans metes d'aquesta vida. Jo crec que el model que ofereix el model RCPU és per al que hauríem d'apostar perquè hi ha cans que no estan preparats per a viure en societat ja que no tenen un comportament cívic. Per culpa d'aquests cans, que donen mala fama, cada vegada hi ha més llocs on restringeixen l'entrada a mascotes. Seria interessant que els cans que passassin aquestes proves tenguessin un distintiu per demostrar que ells sí que estan ben preparats per tenir un comportament cívic a l'entorn urbà.

 

Jo simplement don la clau perquè el propietari pugui obrir la porta de l'educació del seu ca. Jo form un equip amb el ca i l'amo. Formam tant el ca com l'amo. M'he topat però amb diversos casos que no ha anat bé, no pel ca, sinó per l'amo. Si resulta que és una persona tancada, que no es comporta, que no ho treballa a ca seva... de res serveix fer unes hores aquí! Hem de partir de la base que hi pot haver cans que tenen agressivitat congènita, n'hi ha que són cans poderosos... a partir d'aquí i acceptat aquest punt de partida, anem a veure què hi podem fer, en què podem treballar per treure el màxim partit del ca i poder gaudir conjuntament en el màxim d'activitats. Però sí, qualque vegada he dit: mira, em sap greu, però jo no et puc ajudar. No val la pena que continuïs;  i això que jo hi perd doblers! No em sap greu perquè la reputació que tenim és bona i tot va rodat. Els comentaris són un detall en què la gent s'hi fixa molt. Tenir referències positives és molt important. Quan poses el cor en el que fas, tot flueix d'una altra forma.

 

Sí, és que entrenar un ca que veig que té potencial és apassionant. Les competicions IPO són molt exigents. Un ca per ser-hi bo ha de tenir unes qualitats molt punteres, són com els fórmules 1 dels cans. Ara acab de venir del Campionat d'Espanya que s'ha fet a Saragossa i hem guanyat el premi al ca més jove, només té 2 anys i mig. Estic molt satisfet perquè vivint a l'illa, amb tot el que suposa el viatge en ferri, les hores de cotxe fins a Saragossa, l'estrès de la competició, l'estadi ple... va anar tot molt bé, he tornat amb unes sensacions molt bones. He gaudit molt del test més enllà del resultat. Ha estat una gran experiència vivint els circuits, les tensions de la competició, estar amb la família, fer el viatge, compartir amb els amics. ... A les proves de selecció, que es varen fer a Múrcia, ja vàrem quedar els primers de 50 cans i això és tota una gesta.

 

Estic molt satisfet del que hem aconseguit fins ara però el meu capet sempre bull d'idees. Visc això amb passió i aquesta qualitat de vida no té preu. Ara estam preparant per completar més el model del RCPU. Estam preparant fer un nou grau 1 amb proves de més dificultat per a obediència avançada, amb exercicis que combinin diversió i dinamisme.