Devia tenir 14 o 15 anys quan l´Ajuntament em va dir per fer-me càrrec de la biblioteca de Sencelles.
Era un lloc especial on els llibres es pot dir que estaven a un segon pla.
Estava situada a la Plaça, on ara hi ha l´Ajuntament. Primer a la banda dreta i després a una sala més gran a l´esquerra, si ho recordau hi ha havia unes grans finestres per les quals es podia accedir peus plans a les dues sales. Posteriorment es va traslladar a Can Garau i estava, entrant a mà dreta, a una sala gran que amb la reforma es va esbucar.
A la biblioteca teníem tots tipus de jocs, còmics, revistes i finalment, llibres. Els primers llibres eren del fons bibliogràfic de l´Escola de Sencelles. Eren uns llibres amb les tapes negres, bàsicament amb castellà i de novel·la. En català hi havia molt poca cosa, record les rondalles, alguns títols de les Illes d´Or i res més.
Jo per dir-ho d'una manera gràfica guardava i al principi, amb el pocs llibres que hi havia, fèiem el que podíem. Era més un lloc de trobada, d'esbarjo, que una biblioteca tal com avui l´entenem. Però, sincerament, no hi havia res més.
En un moment donat el Consell Insular mitjançant el Centre Coordinador de Biblioteques va assumir la xarxa de biblioteques municipals, incloent la de Sencelles. Em ve a la memòria que el primer dia que vengué el responsable del Consell reconegué que aquesta biblioteca era un altre mon. Realment era atípica. Pòquer, set i mig, truc, parxís, dames, ...
Idò heu de creure, i pensar i creure, que un dia d'hivern molt cru, d'aquells que fa un fred que afaita, per allò d'encalentir un poc el cos i al mateix temps aliviar-lo ens passà pes cap d'encendre pets. És una cosa molt senzilla, únicament fa falta una capsa de mistos i evidentment petetjera.
Damunt una taula i amb postura indecorosa, que no ve al cas relatar per allò de que aquest article es pot llegir amb horari infantil, es tracta de treure aquell pet que tot d'una que arriba a la flama del misto fa una flamarada i depenent del que un ha menjat pot ser de color blau, taronja o groc. El menjar que fa cada color no m´ho demaneu que no en tenc ni idea. El que sí vos puc dir és que els pets prenen perquè tenen metà, àcid sulfhídric i hidrogen (quasi res va dir aquell). Idò com dèiem aquest vespre d'hivern ja mos teniu cul enlaire damunt les taules de la biblioteca i a les fosques per poder valorar i comparar les distintes flamarades.
Volgué el destí que entrà el coordinador de biblioteques del Consell i a les fosques únicament veia petites flamarades com si fossin estels que amb una nit tancada il·luminen el cel. Val a dir, en defensa nostra, que com que s´encenien els pets no feien olor.
Aquell bon home encengué el llum i trobà una estampa certament original. Com si fossin gerres un damunt cada taula, cul enlaire i misto encès. Digué aquella frase històrica: “això només passa a Sencelles “.
 |
L´endemà a Palma a aguantar el sermó de rigor. Afortunadament sis anys d'escolanet donen taules per aguantar sermons. I acab amb una glosa popular que ve que ni pintada,
I tu que ets homo de dret,
Joan i m´has d'escoltar.
Que me sabries contar
quines virtuts té un pet?
Un pet alivia es cos,
fa riure sa companyia,
encalenteix sa camia
i no se rompen cap os
Toni Vallés Perelló
