"Els tractam tan bé que per això duren tant!"
En Toni Esteva és un sineuer que des de finals de l'any passat ocupa la plaça de director de la Residència Sor Francinaina, propietat de la Fundació Hospital Sant Francesc d'Assís. Són les 11 del matí, acaba d'arribar al carrer de la Pau i ja tot són telefonades, encàrrecs, reunions, gent que l'espera, picapedrers que el demanen, ... està tan ocupat que les cuineres li han deixat berenar preparat i no ha tengut temps ni de pegar cap mossegada.
 |
- Com va començar la vostra relació amb la residència?
Ara fa devers un any, pel mes de març de 2015, les monges em proposaren que vengués a Sencelles per anar fent-me càrrec de la institució ja que elles tenien pensat deixar-ho. Per fer més fàcil el procés d'adaptació, vaig començar a fer feina aquí unes 15 hores a la setmana com a treballador social. Era com si estàs un temps a prova. Per devers l'octubre, ja elles degueren trobar que m'hi havia adaptat bé i és quan comunicaren que deixaven la residència. Quan les monges varen partir, de llavors jo som el director.
- Ha canviat de llavors ençà la casa?
Home, la comunitat de les monges de la Caritat que hi havia aquí feia molta feina i només dues d'elles, totes soles, cobrien 12 hores de feina, de les 20 h. a les 08 h. Ara hem hagut de contractar més personal per tenir ben cobert tot l'horari i que l'assistència no se'n ressentís.
- I quina era la vostra experiència anterior?
Vaig estudiar la carrera de Treball Social. Vaig fer feina a la Fundació La Sapiència i al consorci que l'Ajuntament de Palma va muntar per a la rehabilitació de la barriada de sa Gerreria. Però segurament la gent hem deu recordar més pel meu passat a càrrecs polítics, durant tres legislatures: la primera al Consell, la segona sent regidor a l'Ajuntament de Palma i la tercera fent de gerent de l'Agència Internacional de Cooperació exterior al segon govern de progrés de n'Antich.
Ara fa quatre anys vaig començar a estudiar a Madrid el curs de director de centres de serveis socials. El projecte de fi de curs, que vàrem fer amb una companya, va rebre tants d'elogis que ens vàrem plantejar de posar-lo en pràctica; i ara es pot dir que som empresari d'un centre de dia que es diu Més Vida i que és a Son Dameto.
- I com duis aquesta combinació Sencelles-Palma?
A mi aquesta residència m'encanta. Jo la coneixia però n'he quedat enamorat. És una meravella l'estil que té. Si les monges m'haguessin vengut a cercar només mig any abans, no m'ho hagués pensat dues vegades i ara no tendria l'altre negoci obert. És que només de les feines d'aquí ja vaig ben servit, però resulta que quan surt, encara tenc el trull d'allà! Tenc la meva sòcia desesperada! diu que la tenc abandonada!
- Una residència deu ser mala de gestionar?
Té la seva complicació, és veritat. Tenim una legislació a haver de complir i a vegades es fa pesat. Aquí la part econòmica la du el patronat de la Fundació Hospital Sant Francesc d'Assís, però vulguis no vulguis sempre hi ha trull. Ara acabam de posar un sistema d'extinció d'incendis que ens ha costat 60.000 euros, tot per aconseguir la llicència d'activitats de l'Ajuntament, que encara que sembli mentida no teníem! i mira si fa anys que això funciona, però si un dia hi hagués un de nou... tot ha d'estar ben al dia i legal.
 |
- Quants de residents hi viuen?
Ara tenim 26 persones acollides. De les quals tres de més de cent anys. Na Tonina Racó, na Catalina Sopes i una dona originària de Santa Maria del Camí que està a punt de fer-los! És que els cuidam tan bé, que ens duren i duren i duren! Tenim 12 habitacions individuals i 7 dobles. Però ara estam acabant unes obres per ampliar la capacitat fins a 30 persones.
- Hi ha una ampliació en curs?
No, simplement el que ha passat ha estat que, amb la partida de la comunitat de monges hem reacondicionat espais (llevat la capella, modificat on hi havia el despatx, ajuntat habitacions simples, etc.) i això ha suposat que hem guanyat lloc i ara tendrem dues dobles més i una individual més. Ara estam a punt d'acabar les obres.
- Heu introduït molt de canvis?
No, jo he volgut que hi hagués una continuïtat perquè la residència funciona molt bé i és un model per a la resta. Això és una joia que no n'hi ha cap altra en tot Mallorca per això val la pena l'esforç que hi dedicam per conservar-la així com és. Funciona molt bé i es tracta que seguesqui així per molt d'anys més. Les monges de la Caritat han deixat la casa però ens hem esforçat perquè la qualitat assistencial no decaigués. Per això hem hagut de contractar més personal.
- Quantes persones hi fan feina?
Ara som 15. La veritat és que anam justets i simplement aquesta plantilla serveix per cobrir l'estil d'atenció que ens agrada i que hi ha hagut per tradició. Hi ha ara un director, una infermera, dues netejadores, tres a la cuina i vuit auxiliars d'atenció geriàtrica.
- Quin projectes de futur teniu?
Ens agradaria molt cobrir una mancança assistencial que hi ha a Sencelles. No hi ha cap centre de dia. La gent que hi ha d'anar, és derivat a Algaida o a Costitx, crec. A Sencelles, aprofitant que ja tenim unes bones instal·lacions aquí, seria molt bona cosa que les poguéssim oferir a gent que no hi està. És a dir, la Residència Sor Francinaina no només serà per a estades permanents sinó també per a potencials usuaris temporals que vendrien a ser atesos només unes hores determinades. Crec que unes 8 o 10 persones podrien perfectament estar ateses amb aquesta modalitat de centre de dia. Per a nosaltres això suposaria una oportunitat de tenir uns ingressos addicionals i haver de contractar més personal que s'encarregaria dels usuaris temporals i, de retruc, també se'n beneficiarien els residents.
- Hi ha llista d'espera per entrar?
Actualment hi ha unes 20 persones a la llista d'espera però s'hauria de depurar ja que constantment hi ha altes i baixes, gent que ja ha trobat plaça a una altra banda, etc. i és necessari fer un seguiment constant del seu estat. Som una institució privada i per tant no estam subjectes a criteris d'admissió tan estrictes com a les residències públiques. Tenen prioritat les peticions que vénen de Sencelles i també es tracta d'estudiar cada cas, perquè és important estar pendent de l'estat de necessitat real. En aquest cas és el patronat qui pot eximir de segons quines formalitats o condicions econòmiques. La llista d'espera va pujant perquè no hi ha places disponibles lliures, ja que els que tenim residents, els cuidam tan bé que aguanten molt!
 |
- Quin preu té residir aquí?
Hi una gamma de preus ja que no és igual en funció de si és doble o individual, hi ha també aspectes assistencials, etc. però sobretot el preu ve determinat per si una persona és encara vàlida (1.430 e.) o necessita ser assistida (1.750 e.). Els preus realment no són cars pel tipus de residència del que es tracta. Encara que siguem una entitat assistencial sense ànim de lucre, hem de poder subsistir molts d'anys. Vàrem fer una prospecció econòmica i ara per ara, residències petites com la nostra, de manco de 50 places no són rendibles econòmicament. El fet d'augmentar en habitacions ens ajudarà a compensar l'augment que hem patit en despeses de més personal per la jubilació de les monges.
- Costa trobar personal qualificat?
La veritat és que sí. Els bons professionals van canviant d'empresa cercant millors condicions i n'hi ha pocs de disponibles. Es pot dir que hi ha una certa mobilitat ja que ens anam rifant els bons treballadors. Ara per ara, estudiar una professió relacionada amb les cures geriàtriques té molt de futur ja que cada vegada hi haurà més demanda d'aquests tipus de feina. Això anirà a més i fan falta moltes de places de residència, hi ha molta demanda i poca oferta.
Joan Florit
