En Mariano Planas i Gual de Torrella és un prejubilat de Sa Nostra que va decidir fa uns anys seguir amb l'explotació agrícola de les terres familiars que va heretar al llogaret de Jornets. Abans allà s'hi conraven cereals i hi pasturaven ovelles però l'any 1998 va decidir sembrar vuit quarterades d'oliveres a la seva part de la possessió. Recentment ha aconseguit diversos premis que donen prestigi al seu afamat oli. A Jornets però les oliveres no són unes estranyes ja que dins l'Alzinar de sa Pleta hi va trobar antics ullastres empeltats d'olivera.
Té 1.200 oliveres sembrades a Jornets que presenta un sòl molt adequat per al conreu d'aquest arbre ja que és un terreny molt porós que fa que l'aigua no s'embassi. La humitat, l'aigua embassada, els fongs a les fulles, etc. són molt perillosos per a les oliveres que necessiten molt de sol i exsecallar cada any per llevar els rebrots no desitjats i per orejar l'arbre. La seva explotació és regeix amb criteris d'ecologia ja que només esquiten contra la mosca blanca i amb coure contra els fongs. Sempre fent servir les quantitats mínimes.
Varen sembrar els arbres amb el sistema de tres peus, a una distància de 7 metres un de l'altre. Així van eliminant un dels tres peus a mesura que van malament o tornen vells. Amb 7 metres per tots costats els arbres tenen més espai, s'oregen i no són tan proclius a patir malalties. Ja no llauren i les branques i fulles exsecallades les trituren perquè la matèria orgànica torni al sòl.
Tots els arbres són de la varietat picual. La raó d'aquesta elecció es perquè la picual és una varietat que aporta a l'oli resultant una qualitat excel·lent i el fa més durador i estable. L'oli fet amb picual es conserva fàcilment fins a dos anys i amb totes les seves propietats: primer d'un verd intens i després més groguenc. Si usassin olives mallorquines (també anomenades empeltre) o arbequines, l'oli només duraria un any en perfecte estat. En canvi les picual per trencar o salar, no són gaire bones.
La principal característica del seu procés d'obtenció de l'oli és però la recollida. Cullen durant uns 8 dies, a principis de novembre, quan l'oliva ja és a punt però encara de color verd. Si la collissin quan ja és madura, pansida o marronenca en traurien més oli però no seria de tan alta qualitat. Sacrifiquen litres d'oli per tenir un oli més bo. L'olivar està arribant a l'època adulta, que està entre els 15 i els 30 anys d'antiguitat, i per tant cada vegada, si les condicions atmosfèriques i de plagues són normals, tendran més producció. L'any passat varen collir 72 tones d'olives (surt a uns 65 quilos per arbre) i feren 9.000 litres d'oli. El secret de la qualitat de l'oli també és que tan aviat com les olives són collides les duen a premsar a la tafona de la cooperativa de Sóller on mitjançant procediments mecànics, no químics, són mòltes en fred.
El resultat és un oli verge extra de màxima qualitat, d'una acidesa molt baixa, afruitat, equilibrat entre un gust amarg i lleugerament coent. Ben conservat, amb el temps va agafant un gust més dolç. En 8 anys no han apujat els preus i, encara que n'hi ha que el troben car, s'ha de tenir present que va dirigit a un públic gourmet que ha de saber apreciar un oli autèntic, natural i elaborat per alimentar els sentits. Està inclòs dins la denominació d'origen Oli de Mallorca.
El producte es comercialitza en diversos formats, mides, recipients, etc. encara que darrerament s'ha posat de moda entre els turistes, sobretot els nòrdics, les llaunes metàl·liques que són més lleugeres i segures alhora de posar-ho entre l'equipatge en facturar a l'avió. Aquest envàs es ven molt a les botigues de souvenirs de la costa entre els que volen endur-se com a record un producte autòcton i típic de Mallorca.
Amb els anys s'ha presentat l'oli a diversos concursos i s'ha anat fent un currículum. Pel març de 2011 li fou concedida la medalla de Plata al concurs AVPA de París. El passat mes d'agost va guanyar el premi Prestigio Oro al concurs Olivinus fet a Mendoza (l'Argentina). Al mes de maig va ser premiat amb la medalla d'or al concurs Terraolivo celebrat Jerusalem (Israel). També enguany, la prestigiosa revista alemanya de gastronomia Der Feinschmecker (amb una tirada de 100.000 exemplars mensuals) el va situar entre els 50 millors olis d'oliva de tot el món.
En Mariano és un apassionat de l'elaboració de l'oli i una persona molt inquieta. Actualment forma part de la junta directiva del Consell Regulador de la Denominació d'Origen Oli de Mallorca i li agrada estar sempre a l'aguait de les darreres novetats d'aquest món agrari. Li preocupa molt la producció però també la comercialització. Creu que els petits productors no podem estar esperant que arribin subvencions perquè s'han d'espavilar tot sols. A finals de setembre se'n va anar uns dies a Madrid a unes jornades sobre las tendències futures i per conèixer les darreres novetats sobre el conreu de l'olivera.
En Mariano opina que el petit productor ha d'optar per comercialitzar directament sense intermediaris per això li agrada molt anar de fires (com la de Sencelles, la de Biniali, o la de Caimari especialitzada en l'oliva). Li agrada el contacte directe amb el consumidor per explicar-li com fan l'oli, els sistemes que segueixen, sentir els comentaris dels compradors, etc. Ell no vol vendre la producció a una majorista i desfer-se de mal de caps, vol el contacte amb la gent compradora del seu petit tresor: “jo no vull créixer com a empresa més del que puguin créixer les meves oliveres”, és una frase seva que ho resumeix tot: la passió per l'oli i la feina ben feta.
Una cosa també demana insistentment a l'Ajuntament de la vila: que s'asfalti el tram de l'antic camí de Costitx a Inca, al seu pas entre la partió dels municipis de Sencelles i Inca. Són aproximadament un quilòmetre i mig entre el camí de Muro i el llogaret Jornets que està en molt mal estat, l'únic tros sense asfaltar i necessita mà de metge urgent.
Joan Florit i Horrach