Recentment ha sortit publicat el llibre “L'arquitectura Escolar de Guillem Forteza 1917-1943” basat en la tesi doctoral de Jaume Mayol Amengual per a la Universitat Politècnica de Catalunya. Aquest llibre, sobre l'arquitecte de l'escola graduada de can Bril, fa un repàs als edificis escolars que va dissenyar, i a part de sortir-hi els projectes desenvolupats durant la Segona República a Sencelles i a Jornets, també hi ha molt d'informació sobre el projecte que va preparar per a l'escola unitària de Ruberts que, finalment, no es va arribar a fer com a conseqüència de l'inici de la Guerra Civil. Aquest arquitecte va donar tot el seu material a la Societat Arqueològica Lul·liana, de l'arxiu del qual, el doctorand n'ha extret la informació. Reproduïm aquí l'apartat corresponent a dia 12 de març de 1936 que és quan estat datat el projecte per a l'Escola Unitària de Ruberts.
“Ruberts és un petit llogaret que pertany al municipi de Sencelles. Anteriorment ja hem vist el projecte de Jornets, un altre petit nucli de població que també es troba dins el mateix terme municipal. La organització d’un i altre projecte és similar. Recordem que el projecte de Jornets organitzava l’escola en tres volums diferents: l’aula, els serveis i l’habitatge del mestre. Doncs a l’escola de Ruberts succeeix exactament el mateix, les diferències entre un i altre projecte, rauen en la geometria del solar i la seva orientació.
El projecte de l’escola Unitària de Ruberts s’emplaça en una parcel·la allargada i estreta, disposada en direcció nord-sud. L’accés es realitza a través d’un camí veïnal que uneix Ruberts amb Lloret. Aquest camí delimita el costat sud del solar.
Tal i com hem anunciat l’escola s’ordena en tres volums diferents respectant el modern binomi forma funció. El volum més alt es dedica a l’aula. És un cos de base rectangular disposat longitudinalment dins la parcel·la, lleugerament enretirat respecte l’alineació del carrer i cobert amb teula àrab a dues aigües amb els extrems amb tremujals. A continuació, seguint la direcció llarga del solar, s’hi disposa l’habitatge del mestre.
Aquest segon volum és més baix, de base rectangular, de proporcions molt similars a les de l’aula i es cobreix amb teula àrab a dues aigües arribant fins als testers. Aquest segon cos, tot i tenir la mateixa amplada que el primer, no es col·loca alineat amb el primer, sinó que es desplaça lleugerament cap al costat dret de la parcel·la, creant una petita reculada i independitzant, encara més, ambdós volums.
El tercer volum conté els serveis de l’escola. Aquest es col·loca a cavall entre l’aula i l’habitatge, a un lateral de la parcel·la, arribant fins a la mitgera. També es resol amb coberta inclinada de teula, a un sol vessant, en aquest cas però, s’amaga rere murets de coberta, de manera que li donen un aspecte exterior de coberta plana. Per tant, l’arquitecte independitza les tres funcions de l’escola en tres volums diferents. A més les identifica resolent els tres volums amb tipologies de coberta diferents.
Si observam la planta comprovarem com els petits moviments de dislocació i macla es realitzen amb una gran precisió. S’accedeix a la parcel·la després de superar una petita escala. Aquesta escala no es col·loca a l’eix central de la parcel·la sinó que es desplaça lleugerament cap al ponent. Un cop hem pujat l’escala a mà dreta ens queda el volum de l’aula, un volum que se’ns mostra pràcticament ceg, amb una sola obertura situada a la cantonada contrària a la del nostre accés, una obertura que si ens acostam a veure-la, comprovarem com es situa sobre la cantonada i gira cap a la façana perpendicular. En aquesta façana perpendicular, orientada cap a l’est, s’hi obren els cinc finestrals que il·luminen l’aula. Aquests cinc finestrals i l’obertura solitària de la façana que mira el carrer comparteixen la mateixa llinda i el mateix ampit, formats per una fiola prima que marcarà una lleugera ombra horitzontal sobre la façana. En tot cas, quan hem pujat l’escala i hem entrat a la parcel·la, ens trobam encarats amb un portal amb arc de mig punt. Aquest portal és l’únic que tenim a vista, per tant, és el d’accés. Aquest portal correspon a una de les façanes del volum de serveis. Aquest volum divideix la seva planta amb quatre quadrants, dos d’ells es destinen a una porxada d’accés, els altres dos contenen un despatx i els lavabos, respectivament. Des de la porxada podem accedir directament a l’aula, justament per l’angle diametralment oposat a la cantonada il·luminada de la mateixa.
Des de la porxada també tenim accés a un guarda-roba que es situa en el petit espai resultant de la reculada de l’aula i l’habitatge. Finalment l'habitatge del mestre té l’entrada pel costat oposat a l’accés dels alumnes. La seva distribució es divideix longitudinalment en dues meitats. En una d’elles s’hi disposen tres dormitoris, en l’altra, la sala d’estar, el menjador, la cuina i un lavabo.
En aquest projecte tornam a veure com elements constructius tradicionals conviuen amb un tipus d’organització més moderna. Les cobertes de teula, les cornises i els arcs conviuen amb les reculades, l’articulació volumètrica i la funcionalitat programàtica.
La de Ruberts és una altra de les escoles que veurà frenada la seva construcció amb l’arribada de la guerra civil.”
Miranda Miret Mairata
