El passat mes d’Agost entorn de les festes de l’Assumpció, una vegada més el Monestir de la Puríssima Concepció de les monges caputxines de Palma va tornar obrir el seu espai expositiu per mostrar a la ciutadania la seva col·lecció de llitets de la Mare de Déu Morta i altres peces del patrimoni conventual. També hom hi va poder contemplar altres objectes procedent del paraments litúrgics de les parròquies antigues de Ciutat i algunes que van cedir temporalment per aquest motiu la Parròquia de Sant Pere de Sencelles. Entre altres coses el porta viàtics del segle XVIII o el que anomenem “cor de vellut” exposat habitualment a la sagristia parroquial de Sencelles. També, i per segon any consecutiu, es va exposar el llitet de la Mare de Déu d’Agost de l’Oratori de Ruberts, obra popular, plena de detalls que la fan singular i que podríem datar en el segle XIX. Val a dir que l’oportunitat d’exposar en aquest espai durant aquests dos anys aquesta darrera peça ha permès que fos sotmesa a un procés important de neteja i recuperació.
Avui vos presentem aquí la fitxa tècnica del Porta Viàtic i volem fer manifest l’agraïment dels comissaris de l’exposició envers la Parròquia de Sant Pere de Sencelles.
FITXA TÈCNICA
25, 5 x 19,5 x 7 cm
Fusta, tèxtil, pell, vidre i argent.
Cronologia: finals del segle XVIII
Parròquia de Sant Pere de Sencelles (Mallorca)
Les bosses usades al llarg de l’època moderna per a dur els darrers sagraments als malalts tenen forma de cor o peraltada. El pare Gabriel Llompart C.R. i Joana Maria Palou catalogaren set exemplars per a l’exposició Eucharistia. Art eucarístic (Palma, 1993), la cronologia de les quals oscil·là entre la fi del segle XVII i les darreries del segle XIX.
Aquest porta viàtic de Sencelles és un estoig en forma de cor obrat en fusta folrada de vellut vermell pel davant, ja molt gastat. Pel darrera està folrat en pell i conté una butxaca que permetia transportar un llibret d’oracions o del ritual de la extrema unció. Com es pot veure, s’obri per la part superior que forma un receptable folrat de seda de color cru que conté dos buits per ajustar un hostier i una crismera d’argent. L’hostier (4,5 cm de diàmetre, 3 cm d’alçada) te forma cilíndrica i es tanca amb una tapadora amb un petit botó d’agafador. La crismera (2,5 x 5,4 x 2,4 cm) és una caixeta paral·lelepipèdica amb tapadora plana que es desplaça cap un costat. Un senzill motlluratge decora la caixeta tot resseguint els perfils de la base i de la part superior manco la part de darrera que és totalment llisa. Conté un recipient de vidre de forma oberta per a contenir el sant oli.
La decoració externa
Com és habitual en els porta viàtics la decoració consisteix, quasi sempre, en una placa d’argent cisellat i retallat clavada a l’estoig. Aquesta representa dos àngels adorant una custòdia amb l’exposició del Santíssim tots elevats sobre un nigul. Les formes clarament barroques que s’aprecien en els detalls ornamentals fan pensar en una datació de finals del segle XVIII. La tapadora es tanca amb un ganxet d’argent subjecte a una plaqueta en forma de flor de pètals arrodonits i es clou mitjançant un petit passador. La peça es troba enriquida amb aplicacions de passamaneria daurada molt prima que ressegueix els contorns i les formes de la tapadora.
Per la part posterior conserva quatre anelles on van fermats cordons vermells: el superior forma una ansa per a penjar el porta viàtic del coll i els dos de baix s’usaven per ajustar l’estoig al cos del prevere i se fermaven entorn de la cintura. D’aquesta manera s’impedia el balanceig de la peça i que no se pogués vessar la crisma o oli consagrat per la unció.
Jaume Llabrés Mulet