Un any més deixam enrere les festes que el nostre poble de Sencelles dedica a la seva filla més il·lustre, la Beata Francinaina. I l’edició d’enguany té motius més que suficients per tornar-ne a deixar constància per les generacions que vindran, a les quals hem de llegar el testimoni d’aquesta estima filial.

Els plats forts de les festes d’aquest 2015 no han estat pocs. Sempre destacar l’acte central i més popular, el que més ha calat d’ençà de dècades en els sentiments dels sencellers i sencelleres, i que és l’Ofrena al Monument que Sor Francinaina té aixecat en el lloc més destacat de la nostra Plaça. Però avui volem parlar de la benedicció d’un nou plafó ceràmic dedicat a la Beata i que ha estat col·locat en els quatre cantons de devora el Convent.

Recordau que ja l’any 2013, per les festes del 27 de Febrer, enmig d’una gran expectació fou inaugurat un plafó d’iguals característiques en el pont del Torrent de Sollerich, en el seu pas pel camí que condueix a la Caseta de la Beata. En aquell hi veiem representat l’episodi que ens conta que Sor Franciniana quan es trobava en el seu camp i havia d’anar a Sencelles per complir amb les seves devocions cristianes, travessava el torrent i malgrat vingués ple d’aigua, ella no es banyava els peus. Ja aquell panell artístic era signat pel pintor Xisco Revert , de Son Ferriol. Persona, juntament amb la seva esposa Isabel Vidal, molt devota de la nostra Beata i autors de les rajoletes que la majoria de cases sencelleres lluïm en els nostres portals. I a ell mateix l’Associació Tia Xiroia fa uns mesos l’hi va confiar la fabricació del que acabam de beneir.

L’objectiu de la nostra Associació és que amb el temps, el trajecte existent entre el Convent de la Caritat i el Camp de s’Ariçal, quedi unit per diversos panells amb escenes de la història de Sor Francinaina. Pensam que la idea és ben escaient ja que ambdós llocs son de concorregut pelegrinatge i a més alguns d’aquests quadres anirien situats a la carretera d’Inca, un dels camins més transitats per devots de la Beata que venen a visitar-la caminant. El nostre desig seria trobar la manera de seguir finançant els altres plafons projectats.

L’acte de benedicció d’aquest panell situat devora el Convent es va dur a terme amb tota solemnitat el diumenge dia 22 de febrer. A les 11:30h. fou celebrada l’Eucaristia a la Capella de la Caritat la qual resultà del tot insuficient per encobeir a la gentada que es volgué associar a la festa. Presidí Mossèn Joan Carles Cànaves Miranda, prevere de la Parròquia de Binissalem, que feu una encertada homilia de circumstàncies. Una vegada acabada la Missa tothom, acompanyats amb la música d’una colla de xeremiers, es va traslladar fins al lloc on ha estat instal·lat el plafó i allà s’hi celebrà la cerimònia de benedicció. Aquest ha estat ofrenat per Margalida Llabrés Fiol i Jerònia Fiol Capó i a l’acte s’hi feren presents la Mare General i Consell de la Congregació de Germanes de la Caritat, el Batle de Sencelles i altres regidors. Apadrinaren l’obra algunes de les nines que interpreten algun paper en l’obra de teatre “Mare d’un poble”, Antònia Arrom, Paula Chi Cañellas, Margalida Bibiloni, Maria Arrom i Francesca Verd.

Aquest plafó ceràmic representa a la nostra Beata acollint a l’allau de peregrins que ja acudien a visitar-la quan vivia, del que se’n feu ressò la premsa d’aquells dies i que en temps actuals no ha fet altra cosa que anar en més augment. L’escena ara pintada per Revert s’inspira en l’estampa coneguda d’aquells mariners que agraïts visitaren a Sor Francinaina la quals els havia salvat d’un quasi segur naufragi. L’autor aquí substitueix les monges que apareixen a l’obra original per altres figures fèmines, com a mostra que les persones que venien i venen amb devoció fins a la nostra Beata no es distingeixen ni pel gènere, ni per l’edat, ni per la classe social. A la part baixa del plafó, al devora de la data que tothora ens recordarà quan fou beneït, hi trobem una frase extreta d’un text signat pel Rector Joan Molinas, el seu director espiritual. D’aquell valuós testimoni en copiam unes paraules ben il·lustratives: “Va merèixer atreure la voluntat, no tan sols dels vesins d’aquesta vila sinó també d’innombrables persones d’ambdós sexes, i moltes d’elles de la més alta categoria, que, fins i tot dels pobles més llunyans venien a visitar-la”.

Jordi Llabrés i Sans, cronista oficial de Sencelles.