FUTBOL A SENCELLES
Encetam aquesta nova columna a la revista. El futbol és també un fenomen sociològic que ha marcat la societat sencellera des de fa molts d'anys. Cada entrevista hi conté experiències vitals que expliquen la història del nostre poble i de la gent vinculada a aquest esport des de diferents àmbits: jugadors, entrenadors, directius, aficionats. Des del futbol al carrer, a l'escola, a l'equip propi del poble, en aquestes entrevistes hi haurà tota una tasca de recopilació de les petjades socials i humanes que ens ha deixat el futbol i les ensenyances que ens ha fet créixer com a persones. L'esport, també és un fenomen educatiu. A les entrevistes hi anireu trobant vivències educatives dels diferents entrevistats i reviscolareu anècdotes per molts de vosaltres ja conegudes, però d'altres que esper vos puguin interessar.
Entrevista a Guillem Ferrer Caldentey “Felanitxer” (30/04/1974)
El futbol als carrers del poble:
Solíem jugar a la plaça. Els camions i els cotxes eren els problemes. Ens ajuntàvem amb els quintos, també amb gent més gran que noltros com en Joan Papa, en Toni Puig... amb una pilota passàvem molt de gust davant la cotxeria de ca nostra. Dos arbres de davant eren una porteria i de sa cabina de telèfon a l'arbre de davant l'ajuntament, era l'altra. També empràvem de porteries els camions d'en Toni Calino i en Xesc Bergant. Quan ens cansàvem de jugar a baldufa li pegàvem al futbol.
Etapa amb el Club Esportiu Sencelles:
Vaig començar a jugar a la categoria d'infantil quan tenia 12 o 13 anys i entrenàvem en el camp antic de la màniga. El nostre entrenador era en Francisco Sales de s'Arissal. Amb ell fèiem molt de tir a porteria, passades llargues per parelles i molts de partits entre noltros. Anys després, aquella quintada d'infantils del Sencelles, ens vàrem tornar a reunir per jugar junts al club de tercera regional. Érem un club modest, de poble i a cada partit ens ficaven un sac de gols, però passàvem molt de gust de jugar i venia molta gent de poble a veure'ns.
 |
Entrenadors que he tengut:
Quan ens vàrem tornar a juntar amb l'Atlètic Sencelles a tercera regional d'amateur teníem d'entrenador en Miquel Llabrés Xeliu. Vàrem tenir uns anys molt bons perquè sobretot en Miquel destacava a les pretemporades per la preparació física perquè ens pegava unes pallisses de ca que feia por. Aquest fondo físic que teníem ens durava tot l'any. Record que aquell equip va fer molt bona temporada i quasi pujam a segona regional. Hi havia bons jugadors com en Pedro Puça, en Joan Xaca, en Pedro Merris i en Joan Mercat.
Una altra temporada vàrem tenir d'entrenador n'Álex Salvador que havia estat jugador del Sencelles. També donava molta importància a la preparació física perquè antigament es duia això.
Entrenadors posteriors que tenguérem varen ser en Pedro Puça i en Pedro Maví.
Ambient al camp de la Màniga:
En els meus anys de regional a l'Atlètic Sencelles, hi va haver de president en Ventura Rubí i després en Tomeu Papa. Venia molta gent a veure'ns, sobretot als derbis que jugàvem amb el Lloret o amb el Santa Eugènia. En aquests partits sempre ens donaven molta de branca i amb el públic hi havia molt de trull.
 |
Anècdotes:
Tenc records del camp antic de la Màniga que en aquell temps els llums funcionaven amb una alternadora i hi havia molt poca llum. Semblava que entrenàvem enmig d'un camp a foravila. Era un camp molt antic i els vestidors eren molts humits, petits i foscos i per dutxar-nos era tot un “show”.
L'anècdota més important que record és que el Sencelles regional va guanyar el Mallorca juvenil! Ens entrenava en Miquel Xeliu i a la mitja part anàvem guanyant 1-0. De la branca que els vàrem donar a la primera part, l'entrenador del Mallorca estava espantat, i al descans va anar a xerrar amb en Miquel per dir-li que se n'anaven, que això de pegar tantes coces no era futbol! I se'n varen anar. Per això podem dir que el Sencelles va guanyar el Mallorca!